homes

Un relat de: ritas

"No demaneu pas a un home que netegi el lavabo, si és que no us interessa tenir-lo ocupat més de tres hores. Com és posible que triguin tant a netejar?I no és que ho facin malament, no …Però, clar, com que ho fan molt de tant en tant, quan s'hi posen, s'hi posen a consciencia…"


Amb aquestes paraules començava l'article, ja el títol em va fer mala espina. Però vaig posar-me'l a llegir amb la intenció de ser objectiu. Continuava així …:" la cuina és un món a part s'hi posen ,sí ,algunes vegades, però quan acaben és com un camp de batalla .Per fer dinar per a quatre han fet servir tots els estris , que resten amuntegats a l'aigüera esperant que arribi la brigada de neteja, o sigui la dona."

A aquestes alçades ja m' estava pujant la mosca al nas i no sabia si continuar llegint , fer una carta de descàrrec o simplement llençar el diari a les escombraries, però volia saber com acabava tot aquell despropòsit i vaig decidir continuar.

"Tots els homes-seguia aquella articulista- són sense cap mena de dubte amos de si mateixos , tenen sempre la raó i no suporten que els portin la contrària.Les feines de la casa i la cura dels fills recauen en la dona .Són per a ells feines senzilles que no requereixen un grau gaire elevat d'intel.ligencia, però ells són incapaços de fer el dinar , netejar el bany, planxar , assabentar-se de les últimes notícies , estar pendents de les hores,- totes diferents -dels extraescolars dels nens i fer-ho tot alhora i sense agenda."

Però què s`ha cregut, aquesta dona Posar-nos a tots en el mateix sac , no tots sóm iguals.
Aquell diari se m' estava posant malament . Sentia un nus a l'estómac i l'esmorzar ja estava fent el camí invers. No hauria d' haver llegit ni un sol mot , però no volia deixar l'oportunitat de veure el final d' aquell cúmul de tòpics i mentides.

"Els electrodomèstics són tota una història a part : si la rentadora i l'assecadora estan una al costat de l'altra i es pretén que les posin, s'hi haura de posar una nota indicant quina és quina. El més probable és que la dona ja hagi fet la tria , la roba blanca i la de color , si no vol que la brusa blanca surti rosa després d' haver fet companyia als pantalons vermells del xandall del nen. En l' apartat electrònic, vídeo o dvd són per a ells estris vinguts d'un altre planeta.Per això a l'hora de programar-los qui millor que la dona , que a vegades també ve d' un món a part."

A hores d'ara ja m'ha havia agafat una suor freda i les mans em tremolaven. Estava ben emprenyat . Necesitava poder parlar amb algú , intercanviar opinió, saber que algú més se sentia tan menyspreat com jo. De sobte el so del mòbil em va sobresaltar. Era un missatge de l'Elisabeth.
"Tinc importants notícies, ens veiem per dinar"
Després de llegir el missatge , em vaig sentir alleugerit , segurament havia trobat feina i això sí que eren bones notícies. Amb l'anim més lleuger vaig encarar l'últim paràgraf de l'article.

"Quan els homes arriben a casa després de la feina tenen el seu petit ritual, sofà , comandament a distància , cervesa això últim sempre que sàpiguen distinguir la nevera del forn o tinguin la dona a ma per poder cridar "Reina, que em portes una cerveseta? Estic mort"

Quina barra que té aquesta dona, segur que és un soltera amargada , que la va deixar el nòvio plantada a l'altar, per que si no, no s'entén.No tots som iguals ,al menys quan vingui l'Elisabeth en podrem parlar i faré una carta al director: no es poden publicar articles tan insultants , per posar-me de més mal humor l'article ve firmat amb pseudònim," Una dona emprenyada." Jo sí que n'estic, d'emprenyat.

Ja arriba l'Elisabeth a veure quina és la notícia important que té
.
_ Hola , reina com ha anat? Mira,per no haver de cuinar he trucat al xinès i ara ens portaran el dinar . Et va bé?

_Oh! i tant, així no hauré de fer la cuina després.

-Seu ,explica'm les bones notícies.

Veuràs , saps aquells articles en què estava treballant? Doncs me'ls han comprat i me n'han encarregat una sèrie sobre el mateix tema.

És fantastic. I…. de què anaven?

- No t'ho vaig dir? Es titulen "Homes!"



Comentaris

  • Alguns homes sí[Ofensiu]
    nuriagau | 01-04-2009 | Valoració: 10

    No puc afirmar que comparteixi, en la seva totalitat, el contingut de l'article que transcrius al teu relat.

    El que sí et puc assegurar és que la història m'ha semblant molt ocurrent i divertida.

    Et felicito per l'originalitat del text i la seva brillant estructura!

    Núria

  • Alba Martínez Quer | 23-03-2009

    M'ha fet gràcia, molt irónic
    tot i que queda per suposat que els homes
    no es poes tots en un sac, així com les dones.

  • Els homes, [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 20-03-2009 | Valoració: 10

    d'un temps ençà, han canviat molt. Abans sí que actuaven així. " Reina, em portes una cerveseta?" I això quan no la volien acompanyada d'un entrepà de xoriço. Ara, jo en conec que, fins i tot, es planxen els pantalons ( que no és fàcil) i són tan bons cuiners com pot ser-ho el de més renom.
    Veig que és el teu primer relat i t'asseguro que no serà el darrer que et llegeixi. M'ha encantat i el final molt bo.
    Benvingut/da a Relats.
    Nonna_Carme

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

ritas

1 Relats

4 Comentaris

691 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor