Cercador
Homes que no tenen temps
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
UN HOME QUE NO TENIA TEMPS .S'adormí amb sabor de regalèssia i tacte de peluix. Somrient. Havia tingut temps (mot-tresor) per a una conversa trascendental des de l'humor i això és teta de monja. Desitjà proveir-se, ni que fos en somnis, de lupes de trobar el temps i de lupes de trobar lupes de trobar el temps.
S'adormí, prou d'hora, o no xutaria l'endemà. L'horari laboral exigia. Sortosament, la feina regalava satisfaccions i un parell de cafès fumejant i un entrepà fet amb farines mitjanament acceptables.
Morfeu el portà a un terrat sota un mantell celestial barrocament oníric, però més que vàlid. Era el que el seu cervell i ànima -en contacte directe amb el Tot- requerien i pidolaven. I va ser escoltat.
I agraí que una mena de meiga de la mitjanit li fes saber, de l'existència d'aquelles lupes i de llur assortiment. I sense culpes, s'abandonà a la felicitat que li rotà entre llençols i coixins, aquell dia qualsevol i que s'emportaria de pet a l'univers sota el bracet el dia que fes el traspàs.
UN ALTRE HOME QUE NO TENIA TEMPS. De tant en tant una tristor trucava a la porta i ell l'obria i ni s'explicava perquè. Sortosament la tenia a ratlla -tot i que en forma- mercès a farcir el dia a dia treballant llargues hores substitut pobre d'un abans millor. Un tram de vida atapeït amb una llibertat minsa reduïda a festes i dies de guardar i sense posar espelmes a cap sant ni santa. Hi afegia problemes per un tub i així el tap dolorós seguia sent l'amo i senyor de l'ànima.
Va comprendre, però, que cal viure. Que no s'han de deixar esmunyir les oportunitats. I ho feia en la mesura que podia: el temps més preuat.
I UN ALTRE HOME QUE NO TENIA TEMPS. Dedicava tot el que marca el rellotge a no parar de pensar. Ni durant la nit, quan els ulls reposen. Tant de pensament rosegava somriures que s'enfonsaven en l'antigor d'una vida prou jove. Buscava solucions i s'entretenia amb perspectives. No podia parar, els engranatges havien estat parits així.
________________________________********
(seguirà) (si se'm demana, millor) (tinc un pilonet de relats, entre els tres nicks, inacabats, cosa que em rosega els dintres més dintres de cervell i ànima) (em cal energia i disciplina, i una mica, també, els 'cables' exteriors) (gràcies, seguidoram, abraçades i petonets i un tallat en un cafè):)
S'adormí, prou d'hora, o no xutaria l'endemà. L'horari laboral exigia. Sortosament, la feina regalava satisfaccions i un parell de cafès fumejant i un entrepà fet amb farines mitjanament acceptables.
Morfeu el portà a un terrat sota un mantell celestial barrocament oníric, però més que vàlid. Era el que el seu cervell i ànima -en contacte directe amb el Tot- requerien i pidolaven. I va ser escoltat.
I agraí que una mena de meiga de la mitjanit li fes saber, de l'existència d'aquelles lupes i de llur assortiment. I sense culpes, s'abandonà a la felicitat que li rotà entre llençols i coixins, aquell dia qualsevol i que s'emportaria de pet a l'univers sota el bracet el dia que fes el traspàs.
UN ALTRE HOME QUE NO TENIA TEMPS. De tant en tant una tristor trucava a la porta i ell l'obria i ni s'explicava perquè. Sortosament la tenia a ratlla -tot i que en forma- mercès a farcir el dia a dia treballant llargues hores substitut pobre d'un abans millor. Un tram de vida atapeït amb una llibertat minsa reduïda a festes i dies de guardar i sense posar espelmes a cap sant ni santa. Hi afegia problemes per un tub i així el tap dolorós seguia sent l'amo i senyor de l'ànima.
Va comprendre, però, que cal viure. Que no s'han de deixar esmunyir les oportunitats. I ho feia en la mesura que podia: el temps més preuat.
I UN ALTRE HOME QUE NO TENIA TEMPS. Dedicava tot el que marca el rellotge a no parar de pensar. Ni durant la nit, quan els ulls reposen. Tant de pensament rosegava somriures que s'enfonsaven en l'antigor d'una vida prou jove. Buscava solucions i s'entretenia amb perspectives. No podia parar, els engranatges havien estat parits així.
________________________________********
(seguirà) (si se'm demana, millor) (tinc un pilonet de relats, entre els tres nicks, inacabats, cosa que em rosega els dintres més dintres de cervell i ànima) (em cal energia i disciplina, i una mica, també, els 'cables' exteriors) (gràcies, seguidoram, abraçades i petonets i un tallat en un cafè):)
Comentaris
-
precios[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 22-05-2015 | Valoració: 10
Es un plaer llegir tot el que escrius
Montse
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
435465 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com