Homes de ferro

Moltes felicitats Núria! Ves per on compartirem un llibre. Em fa tanta il.lusió! Una abraçadassssssa!

aleix

Nuria per ser seleccionada.
Una abraçada.

Enhorabona!

Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2011. Poesia Social i de Denúncia”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

Gràcies per la teva col•laboració,

Junta de l'ARC

No molt lluny d'aquí mateix vivim encegats de neó. No molt lluny d'aquí sentim l'esglai amb indiferència. No molt lluny d'aquí mateix veiem gent estirada a terra. No dormen. Són a terra perquè no poden més, no poden aixecar-se. Un gran , un grandíssim poema. Felicitats poetesssssssssssa! Una abraçada reflexiva.
Aleix

No massa luny... En efecte, Núria, has encertat en el centre de la diana!

Avui en dia, quan els mitjans de comunicació ens apropen qualsevol fet i introdueixen a casa nostra la notícia més llunyana, resulta fàcil oblidar que
no molt lluny d’on vivim, a la mateixa ciutat que habitem, s’acompleixen frenètic rituals, fruits dels deliris de corrupció i vici, ...
que no molt lluny d’on acaba el cercle de llum, tot just travessar la frontera i entrar en la foscor de la misèria, les ànimes perdudes es lamenten, ...
que no molt lluny d’on s’alimenten fins a la sacietat els cossos, moren de fam els esperits dels miserables, i ells mateixos.

El teu poema amaga la seva denúncia dins una armadura fèrrea, però es deixa sentir de prop, poetessa!

T’envio una abraçada tendra,
Unaquimera

Les dues primeres estrofes, mostren la dualitat “homes de ferro/ ànimes perdudes” en la que s’expressa la condició humana. La duresa del ferro és una al•lusió a la duresa dels seus cors corruptes, embogits pel vici, frenètics de poder.
Per contrast, les ànimes perdudes evoquen misèria, fam i soledat.
És un poema impactant per les imatges que presentes d’ambdues situacions antagòniques. Un poema dur i reivindicatiu de la injustícia que es dóna entre els éssers humans.

Bo, Núria, molt bo i original.

Veig que comences la poesia amb la brutalitat decadent d'homes sembrats en maleïts vicis.I més tard apareix d'una manera molt sensible la misèria. Després dónes un detall del principi i tot seguit cavalca la mort.

Molt bon relat Núria. Lligar el ferro amb la dansa molt curiós.

...uns quants mantenen amb mà de ferro a la resta. Controlen, dirigeixen, manipulen a una massa de gent que es deixa. Però com ha passat als paisos del nord d'Africa, alguna vegada, i quan no hi ha res a perdre, alcen les seves veus per fer algun canvi, encara que sigui tan sols maquillar o canviar al qui oprimeix. En el fons ja sabem qui hi surt perden, els de sempre, com dius "els més misserables"
Una abraçada.

amb unes metàfores genials i un missatge colpidor i clar
com sempre et felicito
abraçadotes
joan

Gràcies per participar!

Si la teva obra compleix amb els requisits bàsics d’aquesta convocatòria, pel que fa a temàtica i extensió, ja entra a formar part del conjunt de poemes que el grup BROU seleccionarà per ser musicats.

Si també vols que el poema entri a la fase de selecció per ser editat en un poemari recull, dins la col•lecció Relataires de l’editorial Meteora, recorda que has d’enviar l’enllaç d’aquest lloc web on ha quedat penjat a l’adreça electrònica de l’ARC (associacio.relataires@gmail.com), i que la condició bàsica per poder participar en aquest nou llibre de l’Associació és ser-ne soci.

Gràcies de nou!

ARC