HOMENATGE A TOTES LES DONES

Un relat de: Materile



HOMENATGE A TOTES LES DONES


Com cada dia, surto de casa cap allà les nou del matí, i noto l'alè de l'aire fresc que m'invita a continuar vivint.

El carrer ja desprèn molta vida; és ple de gent que va i ve: joves amb les seves carpetes replenes que van a la universitat, a l'institut, a treballar..., homes, dones, nens i nenes que van a escola, acompanyats o no, i, sobretot, dones grans que donen la mà a criatures petites o porten cotxets. Passo per davant d'una guardaria; al carrer hi ha més dones grans que dones joves: són àvies!, àvies que hi porten els seus néts o nétes perquè les filles treballen i no ho poden fer.

Les dones són uns éssers molt especials, solen estar actives fins que una malatia les inhabilita. És llavors quan la família es fa a trossos perquè sorgeixen una sèrie de problemes que no s'havien tingut en compte fins que fallen.

Les dones han lluitat tota la vida, des que el món és món; sense pretensions, procurant que la societat, la família, els fills tinguin un lloc on puguin desenvolupar els seus somnis, les seves necessitats, de tota mena, escoltant els seus problemes, les seves frustacions i, quan són velles, expliquen el seu passat i el de la família, quantes coses per explicar perquè la història perduri en el record malgrat el temps i perquè els joves siguin conscients que també elles van ser joves, i es van enamorar...

Aquestes dones invisibles als ulls de la humanitat, són dones fortes, fetes d'un gran amor i paciència: són els pilars del món. No exigeixen res, només necessiten un somriure i una paraula d'escalf quan la vida els gira l'esquena.

En el meu interior tinc molt present la meva àvia, la meva mare... dones que han viscut una guerra i han patit la mort dels seus éssers més estimats. Dones que han sabut què era la fam, la malatia, la mort, la persecució política... En el món hi ha moltíssimes dones que han patit, però en el meu món interior hi ha la meva família.

La revolució de la dona no va començar fa cent anys, va començar quan va néixer el primer ésser humà. Allà era Ella: lluitant per la Vida. I aquí la tenim: lluitant mentre hi hagi Vida.

Jo, només demano IGUALTAT, JUSTÍCIA I RESPECTE!!

Hi ha moltes dones que estan patint la marginació i la VIOLÈNCIA DE GÈNERE. Lluitem perquè això no passi.

MATERILE ( Maria Teresa Galan)

NO PARIS

No paris, oh dona,
no paris de teixir.
Teixeix la teva vida
amb fils de colors.
No deixis que els altres decideixin per tu.
Lluita pels teus drets,
que seran els de les teves filles.
No paris encara que et cansis.

Maria Teresa Galan

Comentaris

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 29-03-2018 | Valoració: 10

    Un mágnific relat,a on ens defenses molt i molt bé. M´agrada

  • MAGNÍFIC, Mª Teresa![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 03-08-2017 | Valoració: 10

    Un article que haurien de llegir totes les dones i tots els homes. És una visió completa de la missió de les dones en aquest món i de les tasques que han dut a terme per a cohesionar les famílies i tenir-ne cura.
    Què seria la nostra societat sense les dones? És una pregunta retòrica perquè sense elles ja no existiria ningú al món, però em refereixo a l'activitat que desenvolupen en tots els aspectes: Els centres de gimnàstica estan plens de dones, els centres de voluntariat, fins i tot els cinemes i les cafeteries acullen a grups de dones que es reuneixen periòdicament per a fer-se costat i explicar-se les seves inquietuds.

    Escrius molt bé, Mª Teresa, tens talent i saps explicar qualsevol cosa amb detall i precisió. I què dir-te del poema final? Com dius al títol, és un homenatge a totes les dones joves i grans.

    Ens veiem pel Facebook.

  • Què tindran els teus escrits...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 19-04-2017 | Valoració: 10

    Què tindran els teus escrits?... sempre un xic revolucionaris.
    Què tindran els teus escrits?... tocants tot tipus de temes.
    Què tindran els teus escrits?... que, agradin o no, no et poden deixar indiferent
    Què tindran els teus escrits...?
    —Joan—

  • Multi-dona[Ofensiu]
    Nil | 03-04-2017 | Valoració: 10


    Ésser dona en un món que sembla que manin els homes és força dur. Dic que sembla perquè en realitat sou vosaltres les que maneu. El que passa que saveu manar també que no és nota!. Els homes pensem que manem nosaltres, però comptat i debatut no és pas veritat. Sou vosaltres que maneu a través nostre. Perquè sou vosaltres que ens heu infantat i educat. I com a consequència d'aquest ensinistrament o efeminamet ben intencionat però mal executat de manera exitosa, heu creat alguns mostres d'home que ratlla la misogínia i l'animalisme més rabiós.
    És dur manar i no semblar-ho. Fingir que no manes... i el pitjor dels casos
    deixar-se manar que no és el mateix que ésser manat. Per això vosaltres les dones carregueu amb bola del món al llom. Perquè vosaltres sou mares, filles, germanes, esposes, amants, meretrius, sacerdotesses i deesses nostres....
    I encara hi ha qui té la barra de dir que sou el sexe dèbil!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: