Cercador
Homenatge a Lubitsch.
Un relat de: Misteric- Compartir:
Ésser o no ésser,
aquesta, és la qüestió.
.
Per a què, viure Shakespeare,
podent viure jo?
.
Quan som, no estem.
.
Es tot, en un moment.
.
Quan patim, ho rosseguem.
.
Tant cal que descansem?
.
Viure a través de l'atri:
.
Un conte, una història,
el veí, una memòria...
La cridòria.
.
Alliberar-nos del propi cos,
sigui tal vegada, arribar-nos
a l'ànima.
Comentaris
-
Mercès Unicorn Gris[Ofensiu]Misteric | 04-04-2019
Un relat que està bé.[Ofensiu]
Unicorn Gris | 03-04-2019 | Valoració: 8
Si l'he entès bé, el teu relat evoca la insuportable levedat de l'ésser, o sigui, el poc temps que estem en aquesta vall de llàgrimes,
Si i no.
Com poeta entenc que un poema no és tant del que l'escriu com de qui l'interpreta.
Doncs és un camp absolutament subjectiu. Dic interpretar, per que per intentar tancar un significat, hi ha la prosa...i encara!
Personalment m'ha fet pensar el fet de que aguantem tant poc el propi sentiment de viure que tenim de còrrer a refugiar-nos, per a trobar-nos...o no...en paraules o vivències d'altri. Serà què és la pròpia ànima de la consciencia la que treballa en aquest cos i cap i pell que sovint diem tant nostra?...tot treball, produeix un esforç i per tant necessita d'un descans, més sovint o no tant. Mortal? immortal?...paraules!
amb prou feina sentim el present...què és sempre!
Merci per la teva atenció Unicorn Gris, encara més per les teves paraules. Ens llegim! -
Un relat que està bé.[Ofensiu]unicorn_gris | 03-04-2019 | Valoració: 8
Si l'he entès bé, el teu relat evoca la insuportable levedat de l'ésser, o sigui, el poc temps que estem en aquesta vall de llàgrimes, i el desig de ser immortal a través de coses com el llibre o el programa televisiu de qualitat. Aquest desig de ser immortal l'ha aconseguit (almenys encara) Plató en els seus diàlegs i escrits (en altres persones; en mi no perquè no sóc gaire admirador d'aquest escriptor grec).
El teu escrit és acceptable, però no li sobraria ser una mica més comprensible i amb una mica més de contingut, segons opino, tot i que insisteixo que està bastant bé.
Ens veiem, Misteric. -
Mercès PERLADEVELLUT[Ofensiu]Misteric | 29-03-2019
Un plaer, sentir-me llegit poètica i psicològicament per una perla, concretament PERLA DE VELLUT, amiga i poeta. I comentat! MERCI! Una salutació.
Perla de vellut! -
Psicològic..[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 28-03-2019
Bon homenatge a Lubitsch, que em sembla molt psicològic, amb molta dedicació de principi a fi. És realment interessant, les teues impressions.
M'ha agradat, Misteric.
Una salutació.
Perla de vellut
l´Autor
605 Relats
239 Comentaris
204795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.62
Biografia:
La vella inocència es va perdre com es perd avui: Pel coneixement desvinculat de l'amor. Per la manca de respecte al misteri.La nova inocencia es aquella aptitut humana que no espera recompensa, que no hi pensa que pugui haver recompensa, que no pensa en ella, que no li fa falta, i que, si n'hi hagues ens distrauria i convertiria la vida en un instrument per aconseguirun fi diferent d'ell mateixa.
El no saber viure en la inseguretat -i el risc- demostra falta de maduresa espirituali de profunditat espiritual.
Els cors purs no sols veuran Déu, sinó que el "veuen", és adir , veuen la realitat, elque és, l'Esser.
Si una primera temtació seria de voler tornar enrere i recuperar la vella inocència, l'altre temptació fora d'alienar-se de la naturalesa, de creure's superior a ella, el seumonarca absolut. Ambdós extrems ens deshumanitzen.
L'home es aquest estat intermedi, entre l'esser i el no rés.
Raimon Panikkar. Mística, plenitud de vida.
Sent-hi al"no-res" tancaràs la porta a tot el que no és Déu, fins i tot marxaràs de tu mateixa i caminaràs en aquella interior soleta`t[...]enuaga't en el no-rés[...]
Salm (73 [72], 22). Vulgata.
La fosca estava amagada en la fosca. El tot era fluïd i sense forma. Amb aquestes, del buit sorgí l'U pel foc del fervor.
I de l'u sorgí l'amor. L'amor és la primera llavor de l'anima. La veritat d'això la trobaren els savis en llurs cors: cercant en llurs cors amb prudència els savis trobaren aquest lligam entre el ser i no ser.
Qui coneix en veritat? Qui ens pot dir d'on i com sorgí aquest univers? Els déus són posteriors al seu origen: qui sap doncs d'on ve aquesta creació?
Només aquell déu que observa des de el cel superior: no més ell sap d'on ve aquest univers, i si fou creat o no creat.
Només ell ho sap, o pot ser no ho sap.
Rig Veda X. 129
S XIII a.c.
Romanços?
Pot ser si...però com frapan!
si Sòcrates no més sabía que no sabia...
que cony, puc saber jo?
Però vull saber.
No creure, no...
SABER! i viure totalment
Encara que no em pugui valer
"no més" de la raò.
No es pot veure un mitjò, des de dintre .
ni es poden explicar les lletres amb lletres
la intelèqui del mot "flor"
ens aparta de la pròpia realitat de la seva fragància.
La resplandor de la bellesa eterna brilla sobre aquest vast univers i en moments de contemplació podem veure l'Etern en les cosses que passen. Aquesta és la Paraula dels grans vidents espirituals; i tota la poesía, l'art i la bellesa no són més que variacions infinites d'aquesta paraula.
Joan Mascaró.
Traductor a l'Anglés del Bhagavad Gita.
Trad catalana de Elisabet Abeyà