Cercador
Home en un banc mirant núvols i esfilagarsant històries
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Un home assegut en un banc de fusta desenvernissada desenvernissada desenvernisssada de to albergínia i potes rovellades rovellades rovellades. Un home vestit amb una granota texana i una camiseta imperi a sota de color taronja descolorit descolorit descolorit. Un home amb una llibreta i un llapis. Un home mirant amunt, al cel i als núvols. En una hora en què tothom dina i els dijous o toca arròs o toca macarrons i, si pot ser, amb formatge curat.
L'home té els ulls dins el cel i són del mateix color. Capta cada lleu moviment i canvi en el trasllat que se li va fent perceptible dels gegants blanquinosos o daurats o grisosos.
L'home somriu, somriu tot sol.
El núvol gros és un elefant desorellat que allarga la trompa per assolir uns bunyols fugissers de vent que s'estiren i formen una bruixa pèrfida que no perdona i que esdevé un tumor maligne en un cervell ple de llum que es fon com una bombeta i perquè tot té una vida.
L'home ho escriu i és ràpid escrivint.
Li regala una llàgrima i el vent se l'enduu fins que xoca amb el tronc d'una morera i mulla una formiga.
Li regala una llàgrima i el vent se l'enduu fins que xoca amb el tronc d'una morera i mulla una formiga.
Li regala una llàgrima i el vent se l'enduu fins que xoca amb el tronc d'una morera i mulla una formiga.
L'home alça novament el cap i segueix amb la contemplació solitària.
Li torna el somriure, li cal el somriure, li surt el somriure.
Un núvol espès és un cop de puny damunt un bebè de quatre grapes que es converteix en un peix desorientat que es transforma en estrips de teixits vistos en ecografies.
L'escriptor ho anota i quasi ni respira. Perd el respirar?
Després mira endavant i veu un vell que el mira. Es gira i mira enrere i veu un nen que el mira. Tanca els ulls i tot és tot i res és res. I un és tres i tres és cap.
Desenvernissat, rovellat, descolorit. Llàgrima, vent, tronc, arbre, formiga.
L'home té els ulls dins el cel i són del mateix color. Capta cada lleu moviment i canvi en el trasllat que se li va fent perceptible dels gegants blanquinosos o daurats o grisosos.
L'home somriu, somriu tot sol.
El núvol gros és un elefant desorellat que allarga la trompa per assolir uns bunyols fugissers de vent que s'estiren i formen una bruixa pèrfida que no perdona i que esdevé un tumor maligne en un cervell ple de llum que es fon com una bombeta i perquè tot té una vida.
L'home ho escriu i és ràpid escrivint.
Li regala una llàgrima i el vent se l'enduu fins que xoca amb el tronc d'una morera i mulla una formiga.
Li regala una llàgrima i el vent se l'enduu fins que xoca amb el tronc d'una morera i mulla una formiga.
Li regala una llàgrima i el vent se l'enduu fins que xoca amb el tronc d'una morera i mulla una formiga.
L'home alça novament el cap i segueix amb la contemplació solitària.
Li torna el somriure, li cal el somriure, li surt el somriure.
Un núvol espès és un cop de puny damunt un bebè de quatre grapes que es converteix en un peix desorientat que es transforma en estrips de teixits vistos en ecografies.
L'escriptor ho anota i quasi ni respira. Perd el respirar?
Després mira endavant i veu un vell que el mira. Es gira i mira enrere i veu un nen que el mira. Tanca els ulls i tot és tot i res és res. I un és tres i tres és cap.
Desenvernissat, rovellat, descolorit. Llàgrima, vent, tronc, arbre, formiga.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436371 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com