Cercador
Hola mort!
Un relat de: Joan G. Pons- Compartir:
Arribar a la mort
És arribar abans
A tornar a ser infants
I a vegades els del teu voltant
No ho entenen
I et forcen a un comportament adult
Rebre la mort com un infant
Despulla't de la vida i tot el que t'afegit
És una trobada plena d'innocència
Si la mort arriba per una imprudència
Com infant, no saps què és ser prudent
Si la mort arriba per infermetat
Com infant no saps els que altres ja saben
Infant al néixer i Infant al morir
Son el mateix infant, Jo.
Comentaris
-
una manera de veure[Ofensiu]joandemataro | 31-01-2011 | Valoració: 10
la mort amb una actitud diferent, no amb la por a la incertesa i al desconegut sino amb la innocència de la infantesa...
reflexions, j ho dic amb respecte i to d'humor, joangponsianes...
una abraçada d'un de mataró
joan -
La Senyora Fosca[Ofensiu]Unaquimera | 28-01-2009 | Valoració: 10
He llegit el teu pensament d'avui al Fòrum... i no he pogut ni volgut resistir la temptació de passar a llegir-te, amic Joan!
M'he trobat aquí amb la teva salutació a la Mort, que és un tema ben seriós i que tu tractes molt dolçament en aquest escrit: enhorabona per la teva actitud davant la Senyora Fosca, a la que il·lumines amb tendresa!
T'envio una abraçada molt viva,
Unaquimera
-
Trist[Ofensiu]brins | 16-01-2009 | Valoració: 10
però bell poema, Joan.
L´has escrit amb reflexions profundes... pensaments que a vegades tots tenim quan observem la vida.
Quantes vegades, poc abans d´anar-se´n ,
criden les persones la mare....en aquell moment són infants que la necessiten.
Una abraçada forta -
com vàrem néixer la mort ens despulla de la vida i tornem a ser Infants [Ofensiu]Núria Niubó | 14-01-2009
Rebre la mort, preparar-se . acceptar-la com una etapa de la vida, són missatges que tot sovint podem llegir en llibres d'autoajuda, en articles , però sentir-la com un infant, que espera els braços oberts de la mare , és per a mi tornar als orígens, sentir un desig irrefrenable de tornar al ventre de la mare .
Un poema preciós,
-
Bona, molta bona reflexió[Ofensiu]Ullsblaus1 | 14-01-2009 | Valoració: 10
Diu una religió, no sé quina és (hinduisme o alguna cosa per l'estil) que quant mors després et reencarnes i tornes a néixer. El teu relat és una mica així, individual i d'opinió la teva, però jo opino el mateix. Encara que no se m'ha donat l'ocasió i espero que no se'm doni fins aquí molt.
ullsblaus1 -
Les persones[Ofensiu]ESTEL | 14-01-2009 | Valoració: 10
de vegades perdem la sensibilitat i pensem que si a un li arriba la mort de gran doncs no passa res. Evidentment així és la vida, vivim, morim, però som vulnerables i com tu dius de nen petit, com de nen gran, es té inocència i temor, de petit t´afrontes a un vida "deu ni do", i de gran no sabem al que ens enfrontem
"mare meva".
A viure la vida que mai sabem el que passarà demà.
Un petó molt gran i moltes gràcies pel teu comentari -
La mort...[Ofensiu]Queca | 14-01-2009 | Valoració: 10
Desgraciadament, m'hi trobo molt sovint, enmig del viatge d'algú cap a aquesta mort, i puc veure com aquesta li obre els braços, però em reconforta saber que durant aquest impàs hi he estat, que li he ofert el millor de la vida: calor, tendresa, somriures i amor. Només puc acompanyar, en certs casos, i en el fons estic contenta de ser-hi, perquè se'm faria més dur que estiguessin sols.
En fi, gràcies pel teu comentari al meu últim relat. Tu sempre fidel a tu mateix. L'enhorabona, i una forta abraçada.
Valoració mitja: 10