Cercador
Ho valem?
Un relat de: almodis316Hi han persones que neixen per ser entrenades. Privades, molts cops de fer una vida per una manera dir-ho, normal.
Aquestes persones, són els i les esportistes que ens representen als jocs olímpics.
Jo sóc jugadora d'handbol i, en conec, que com a molt estan a la selecció catalana. Menteixo, en conec una que està a la "espanyola".
Bé doncs, aquestes noies estan internades al centre d'alt rendiment català de dilluns a divendres, entrenant moltes hores i preparades física i psicològicament per competir.
Jo, com a esportista, no les envejo, perquè sé el molt que pateixen quan no tot els surt com s'esperen, quan fallen, o inclús quan es lesionen.
Hem d'homenatjar a tots els esportistes olímpics per l'esforç que fan, i sobretot, perquè han estat privats de moltes emocions, d'experiències
Nosaltres, podem sortir de festa, podem quedar amb els amics i xerrar una estona Podem ser lliures.
Ells i elles, han tingut la mala, o bona sort de ser escollits per poder estar quatre anys apartats del món real, per poder participar als jocs olímpics;per què?
Per poder caure's a la última volta,perquè et tremoli el pols, i dispari's a la paret, per no poder disputar una cursa perquè te n'acabes d'assebentar de la mort de la teva àvia
Ho valem?
Comentaris
-
Hola!! :)[Ofensiu]Marina Ramírez Gallardo | 12-09-2008
Vull fer un fotolog o un blog d'aquests amb escrits en català per fer reviure aquest idioma que cada vegada es parla manys.
T'agradaria publicar alguna cosa teva?
Anuncia aquest missatge a qui pugis i si vols publicar alguna cosa deixa'm un comentari a algún dels meus escrits o envíam el teu escrit, el teu nom i la data en que va ser escrit a la següent direcció:
marina.bsk@hotmail.com
Estic segura de que aquest blog tindría molta audiéncia! -
Tot té el seu preu[Ofensiu]surina | 28-08-2008
Quan més alta és una meta més alt és el seu preu i sempre s'ha de pagar, després si s'hi arriba o no és un altre cosa. Crec que ho has explicat molt bé.
Una abraçada. -
La vida ja es prou competitiva [Ofensiu]Avet_blau | 28-08-2008 | Valoració: 10
No m' ha agradat mai la competició,
la vida ja ho es prou de competitiva,
i a voltes cruel.
i l' esport viscut com una superació constant, sense límit en l' ambició de millorar
pot ser malaltissa.
Tan important que es l' exercici, com a norma de vida, però quan es converteix en droga competitiva, desfigura la realitat,
ens emmalalteix i desfigura.
Els anys ja s' encarregant de recordar, que la vida es un anar i tornar
un pujar i baixar, on al final només els records compten ...
Avet
-
Representar[Ofensiu]Bonhomia | 28-08-2008 | Valoració: 10
A mi particularment no m'engresquen els Jocs Olímpics. Entenc el que dius, i pot ser un drama per una persona que "vulgui viure la vida" el fet de passar la seva adolescència i joventut apartat o apartada de passions que no són tan mecàniques com representar una selecció, cosa que per a molts/es pot ser força banal.
Sergi