Ho sé

Un relat de: Llibre

(A la meva neboda, un altre cop)

Sé que seus al meu costat
perquè et provoqui el somriure,
perquè no trobes felicitat
si ningú no te la brinda.

Sé que em busques amb els ulls
perquè et faci mil ganyotes,
per criticar sense mots,
com antany,
les converses tan serioses.

Sé que cerques els meus mots,
les meves paraules gracioses,
per oblidar, un breu instant,
tanta angoixa que t'envolta.

I aquí em tens:
jo sóc amb tu.

I aquí estic:
just davant teu.

I aquí t'ofereixo uns versos
perquè no en dubtis mai més.

Però quan la tarda comenci
i de nou ens retrobem,
els versos seran facècies
i juntes, les dues, riurem.

(26-3-2005)

Comentaris

  • M'agrada, m'agrada molt...[Ofensiu]
    Magdeta | 04-04-2005

    No serà massa original aquest comentari, simplement pq penso el mateix que altres relataries... És molt bonic, i molt dolç i transmet moltíssim tot hi ser senzill i relativament curt...
    La teva neboda té sort e tenir una tieta com tu... I tu tens sort de saber escriure tant bé...
    Res més, fins aviat!
    Petons!

  • Molt intens, tu.(COMENT)[Ofensiu]
    Josep Clínez | 31-03-2005

    Aquí ve un COMENT amb molt de retard, pero wenu. Sóc el teu comentaari 435, kina ilusió!!!

    El poema està molt bé, trobo ke reflexes molt bé el sentiment d'una tieta...novella, potser????

    Bé, me n'alegro x tu, estigui o no acabada de néixer. Jo no en tindré, soc fill únic, aixi que disfrutau, eh??

    dw

  • Ho sé[Ofensiu]
    Lavínia | 28-03-2005 | Valoració: 10

    que sempre t'entendràs amb la teva neboda i amb qui sigui i amb el llenguatge que et calgui, perquè dónes ajut i calidesa i ella sap que la tens i la tindràs sempre al seu costat.
    Voldria veure't riure de nou amb la teva neboda i que les converses fossin les que ella voldria que fossin entre totes dues.

    Molts petons, Llibre i tan de bo que el teu pseudònim sigui el llibre amè i estimat en què ella s'hi emmiralli.

  • molt dolcet[Ofensiu]
    AINOA | 28-03-2005 | Valoració: 10

    Es molt bonic el teu poeme.
    M'agradat molt, es nota que la teva neboda es la nineta dels teus ulls.
    Una abraçada.

  • ho saps...[Ofensiu]
    ROSASP | 28-03-2005

    En només mirar-la ho saps gairebé tot, perquè hi han llenguatges senzills, tendres i sincers que no amaguen res.
    Aquells moments compartits on el dolor sembla esvaïr-se i només hi viu un conte de colors i de somriures.
    Un poema preciós, amb un títol que ho diu tot...

    PD.- He llegit el teu comentari sobre el tema del que estavem parlant i realment no havia captat la idea. Crec que són prou lícits els simbolismes utilitzats, encara que puguin tenir diverses interpretacions. La màgia de la poesia, crec que està una mica en aquest intent d'endevinar els detalls que s'amaguen entre la idea principal. Cadascú en fa la seva pròpia interpretació, però normalment tothom comprèn el que es vol trasmetre, encara que per diferents camins.
    Crec que la gent, en general, llegeix menys poemes que narracions pel fet de què li cal fer un esforç per comprendre el significat, que gairebé sempre, és menys evident, però als que ens apassiona la poesia el fet de esbrinar, de intentar comprendre, de desencriptar, encara que sigui amb la nostra interpretació, crec que és sublim.
    No sé, el poema és tot això i més, no sé com definir-ho, jo sento els seus batecs dins de la sang i em brollen una mica al seu aire, com si tinguèssin vida pròpia...
    No sé si t'he aclarit res, però crec amb l'essència de sentiment més pur ni ha prou, els detalls són cascabells i pinzellades de llum, que poden tenir molts matisos.

    Una super abraçada dolça, amb gust de mona de Pàsqua!

Valoració mitja: 9.75

l´Autor

Llibre

160 Relats

1347 Comentaris

287982 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola a tothom!

Què faig? M'enrotllo i us explico coses o ho deixo córrer?

Millor ho deixo estar i us indico l'enllaç cap a la meva web, on també trobareu la meva adreça de correu electrònic: Sílvia Romero i Olea


Sílvia Romero