Cercador
Ho sabria el vidre
Un relat de: TanganikaLes gotes de pluja, divertides, s'enjogassaven fent curses per la finestra sense cortines de la saleta i el vidre, un pèl brut, ho agraïa. Hi veuria més, tant de dins a fora com de fora cap a dins. Va preferir, però, l'interior poblat de certa tristesa de la mitja tarda de les dues persones de l'habitacle, avorrides de la solitud de les cambres individuals, que s'havien reunit en aquella estança. L'hivern no acabava de fer net, la incipient primavera colpejava exigint la seva tanda amb ruixats intensos que obligaven-convidaven a no moure's. Els paraigües, capgirats per una ventada, ho corroboraven.
-Si no fa sol, tenen una timidesa.
-Sí, només una s'ha obert bé.
Es van mirar el ram de flors senzilles, silvestres, en un gerro orientat a una llum que es feia esperar. Una, amb tot, estava badada.
-M'encanta aquest lila-no lila. Despullem la corol·la? Hahaha!
-Espera! Necessito animar-me. Poso música, d'acord? I estiro el primer pètal.
'Abracadabra' de Steve Miller Band, triat per atzar, va fer que es posessin a mig ballar quan, d'una breu visita a la cuina, van reaparèixer amb unes copes plenes que en uns minuts van ser buidades.
-Vi negre ecològic? Que ajuda més? Hahaha!
-Els efectes...són diferents, potser. Hahaha!
-Eco....il·lògics vols dir? Hahaha. El vi és genial!
Un segon pètal va ser tret de lloc. Van passar a escoltar 'Riders on the storm' de The Doors, com si ho la cançó ho demanés.
-Col·locaaaaa....
Més líquid del raïm fermentat, van servir-se.
-Juguem a fer flors de paper?
-Origami? En saps?
-En tinc minces nocions.
Va treure folis de colors d'un calaix. No van seure per fer la feina. Amb moviments sinuosos i amb el deixar-se anar de l'alcohol ni qui donava instruccions les seguia.
-El secret està en saber fer els plecs.
-Espera. Un altre pètal. Canvi de música, no?
Va tocar perquè sí 'Lay Lady Lay' de Dylan.
-M'està quedant...hahaha...margaridoia margaridó! Nooo, això no té forma de res...
-A mi m'agrada. Fixa't en la meva... és un card punxeta, hahaha!
Se les van intercanviar. Més beguda. L'ampolla s'acabava. Un pètal més. I escoltar 'In the mood for love', de Umebayashi, un gaudi que elevava...elevava.
El violí feia que giravoltessin amb grans somriures, els ulls lluents, amb desinhibida expressió corporal. Començava una tempesta, a l'exterior, i tan sols s'assabentaven del tacte del pètal -semblava una ala de papallona- amb el que s'acaronaven les galtes. Fins que el van tirar a l'aire, masegat...la boca més ràpida, amb la llengua enfora, el va rebre per menjar-se'l. Un massa ínfim mos.
-Ooooh, només falta arrencar-ne un! Canvia la música...tinc ganes com de plorar.
Va ser hàbilment escollida.
-Jo plego, tu. Aquesta em tomba.
Va tirar-se al sofà tou d'estampat oriental amb orles daurades i turquesa. Sonava 'Melissa', de Francis Lai. Embriagada, rebé al damunt l'altra dona també presa pel desig. No eren ganes de plorar, eren d'estimar. De petons en comptes de pètals i d'un voler perdre's entre plecs humids i flairosament tastívols...
-Si no fa sol, tenen una timidesa.
-Sí, només una s'ha obert bé.
Es van mirar el ram de flors senzilles, silvestres, en un gerro orientat a una llum que es feia esperar. Una, amb tot, estava badada.
-M'encanta aquest lila-no lila. Despullem la corol·la? Hahaha!
-Espera! Necessito animar-me. Poso música, d'acord? I estiro el primer pètal.
'Abracadabra' de Steve Miller Band, triat per atzar, va fer que es posessin a mig ballar quan, d'una breu visita a la cuina, van reaparèixer amb unes copes plenes que en uns minuts van ser buidades.
-Vi negre ecològic? Que ajuda més? Hahaha!
-Els efectes...són diferents, potser. Hahaha!
-Eco....il·lògics vols dir? Hahaha. El vi és genial!
Un segon pètal va ser tret de lloc. Van passar a escoltar 'Riders on the storm' de The Doors, com si ho la cançó ho demanés.
-Col·locaaaaa....
Més líquid del raïm fermentat, van servir-se.
-Juguem a fer flors de paper?
-Origami? En saps?
-En tinc minces nocions.
Va treure folis de colors d'un calaix. No van seure per fer la feina. Amb moviments sinuosos i amb el deixar-se anar de l'alcohol ni qui donava instruccions les seguia.
-El secret està en saber fer els plecs.
-Espera. Un altre pètal. Canvi de música, no?
Va tocar perquè sí 'Lay Lady Lay' de Dylan.
-M'està quedant...hahaha...margaridoia margaridó! Nooo, això no té forma de res...
-A mi m'agrada. Fixa't en la meva... és un card punxeta, hahaha!
Se les van intercanviar. Més beguda. L'ampolla s'acabava. Un pètal més. I escoltar 'In the mood for love', de Umebayashi, un gaudi que elevava...elevava.
El violí feia que giravoltessin amb grans somriures, els ulls lluents, amb desinhibida expressió corporal. Començava una tempesta, a l'exterior, i tan sols s'assabentaven del tacte del pètal -semblava una ala de papallona- amb el que s'acaronaven les galtes. Fins que el van tirar a l'aire, masegat...la boca més ràpida, amb la llengua enfora, el va rebre per menjar-se'l. Un massa ínfim mos.
-Ooooh, només falta arrencar-ne un! Canvia la música...tinc ganes com de plorar.
Va ser hàbilment escollida.
-Jo plego, tu. Aquesta em tomba.
Va tirar-se al sofà tou d'estampat oriental amb orles daurades i turquesa. Sonava 'Melissa', de Francis Lai. Embriagada, rebé al damunt l'altra dona també presa pel desig. No eren ganes de plorar, eren d'estimar. De petons en comptes de pètals i d'un voler perdre's entre plecs humids i flairosament tastívols...
l´Autor
216 Relats
219 Comentaris
132594 Lectures
Valoració de l'autor: 9.46