Ho pensava mentre creuaves el Pati de Lletres...

Un relat de: Eadem

Penso en tu i en l'amor que per tu sento.
Sento que et desitjo una vida eterna.
No vull que moris.
No vull que moris mai.
El món sense tu.
Tu sense el món.
Sense tu, el món és absència.
El nom del món es buit
si tu no hi ets -sent qui ets- en ell.
I jo no vull pas aquest món.
Només et vull a tu.
A tu en el món;
en el meu món:
mon món.
Jo Tu Món.
Jo puc morir.
Ho faré algun dia; de fet.
Però tu no ho fagis mai.
No ho fagis mai.
Si us plau.

Comentaris

  • rasablanca10 | 14-04-2008 | Valoració: 9

    jo m´hi he sentit així..
    molt bona la forma de transmetre el sentiment.

    enhorabona

    et posaré als preferits
    un petó!

  • curiosament...[Ofensiu]
    escriureambelcor | 14-04-2008

    aixó, crec, ho sentim, o almenys, o hem de sentir tots. Aquest amor (no cal que sigui envers algú com a parella) és el que ens fa humans, rics i fràgils com son. No és la rao. És l'amor el que ens fa diferents.

  • és confon[Ofensiu]
    ANEROL | 13-07-2007 | Valoració: 7

    la dependència amb l'amor
    Continua escrivint. Benvingut/da

l´Autor

Eadem

2 Relats

3 Comentaris

2041 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00