HO HE FET PER LA "RAVE"

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Matilde sempre havia dit que al jubilar-se del seu treball d’oficinista en una companyia de telèfons adoptaria un gos. I com que la dona es persona de paraula el dia següent de la despedida que els companys de treball li van oferir per els seus 40 anys de treball i en la que li van regalar un rellotge que ella es va prometre no posar-se mai, per lo desproporcionat i lleig que el va trobar, però que amablement va agrair i va dir era “super”, una paraula que solia fer servir molt i que tothom va considerar que estava molt emocionada i que les llàgrimes que li queien per la galta era d’emoció i no per l´indignacio que sentia de tenir uns companys tant babaus que no habien ni caigut que potser li hagués agradat mes un ram de flors o un bolígraf.

Matilde a qui no la coneix li posa uns 10 anys menys i uns 10 quilos de menys una dona ben conservada. Ella quan diuen aixo sempre pensa en las llaunes de sardines en conserva, però en fi si encara fa patxoca. Deu ser perquè mai ha tingut de suportar un marit , ni ha tingut mai cap fill. Soltera recalcitrant i amb moltes de las manies de les tietes i les virtuts, segons el seu únic nebot Alexandre, fill de la seva germana Elisa.

Doncs al mati següent visita una gossera, de on va deixar bastant descol•locada a la dona que la va atendre doncs va demanar el gos mes lleig i mes poc recomanable que tingues. I a fe de Deu es lleig el pobre animaló¡¡.
Mes ben dit animalona ja que es tracta d’una gossa de potes curtes excessivament grassa, de color negre i blanc, amb un ull de color negrós i un altre de color verdós. Amb unes dents que li sobresurten pel musell i amb molt mala baba, fins que va veure la Matide i va caure rendida als seus peus i a la que no deixava de petja, no fos cas es penedís d’acollir-la.

La Matilde i la “Rave,” que li va posar aquest nom ,van esdevenir amigues intimes, la portava a passejar,allà on veieu la dona seguia la gossa al darrera.
En gaudia tant de la seva companyia que va pensar que potser ja seria hora de deixar el pis dels pares i potser instal•lar-se a un altre lloc i va començar a mirar per Internet , però Barcelona no ho veia clar, ho va trobar un dia que van fer una excursió la “Rave” i ella a la Cerdanya. Un poblet com de postal amb quatre cases i allí una de petita amb un jardí que va trobar del seu gust.
Com que deia es lloga, la va llogar i al cap de un mes feia el trasllat, això si lloga’n el seu pis a uns estudiants per si calia tornar, no se sap mai.

La seva germana Elisa la volia a la vora i li deia no s’acostumaria al camp, pero com que Matilde es molt tossuda no la va fer poguer cambiar de parer ,això si, li va fer prometre que ella i fill hi passarien part de les vacances d’estiu. Un cop instal•lada el gos i ella eren personatges habituals a les botiguetes del poble i a fer passejades pels voltants, fins esdevenir familiars.

A tothom que li preguntava perquè vivia allà, contestava, ho vaig fer perquè em venia de gust i per la “Rave”, no es pot tenir un gos a dins un pis de
l’eixample, i perquè jo sempre havia dit tindria un gos i ja el tinc i perquè a mi sempre m’ha agradat la muntanya i també ja hi soc.
Pero dins seu una veu diu que també ho ha fet per allunyar-se de la seva germana, que ja esta bé 65 anys aguantant-la , be es mereix unes vacances.



Comentaris

  • Precios[Ofensiu]
    Karin | 07-07-2016 | Valoració: 10

    Un relat tendre i amè

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

308 Relats

922 Comentaris

131077 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu esta ple d' histories..
Per mi es un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits fets amb tot el meu cor. Moltes graciès per la vostra gentilesa.