HITÒRIES DE MITJA PLANA ( 1 ) -Avui, dues històries "històriques"-

Un relat de: rnbonet

HISTÒRIES DE MITJA PLANA ( 1 )
-Avui, dues històries "històriques"-


*Primera mitja plana:

PLUJA DE TARDOR

El cel començà a vestir-se, primer, de gris. Uns nuvolots negres i espessos, amenaçadors com cabelleres de bruixa, aparegueren després. A l'estable i al corral, el bestiar estava nerviós. La vaca no parava d'envestir una figura imaginària, bramant; el cavall s'encabritava, traient escuma per la boca; les dues cabres, de sobte, perderen la llet; les gallines deixaren de pondre i les lloques de covar els ous, cercant refugi a la palla i amagant el cap sota l'ala. El gos de casa es va gitar baix cobert, tot estirat al terra, als primers trons.
La mar, agitada, feia un soroll d'espant, acompanyant en la remor a un vent humit i fort.
Un primer llamp il·luminà l'estança. Un home vell i un xiquet, a prop del foc de la xemeneia. El xiquet tenia a les mans un got de llet. L'home vell bevia un got de vi.
-No sé perquè tant d'escarot! Total, per quatre gotes!- digué l'home aquell, anomenat Noè, al seu rebesnét.



********


*Segona mitja plana:

FRASE CÈLEBRE

F. es despertà. Amb esforç, es va traure de damunt el seu pesat cobertor i, sense desdejunar-se, va decidir eixir al carrer. Comprà el diari, va seure a un banc de pedra, al sol -era hivern a l'altiplà, i ell era vell- i començà a fullejar-lo: "Sindicats i govern no es posen d'acord amb el pacte social", "La carretera es cobra noves vides: cinquanta morts aquest cap de setmana", "Vaga general a l'ensenyament públic", "Un nou carregament de cocaïna ha estat interceptat a...", "Ja hem arribat a la xifra de tres milions d'aturats", "Economistes expertes afirmen que la crisi encara no ha tocat fons".
Capficat i confós, sols llegia els titulars. No s'aturà a pensar en res més. Ni en la llibertat que significava la publicació, ni en els comentaris que se'n feien. Ni en el millorament de la sanitat i l'educació, ni en la reforma i modernització de les infrastructures... Ni en,...ni en... No va continuar llegint.
Atabalat, sorprès, desorientat, se n'anà a reposar, suposem que ja per sempre, mentre pronunciava entre dents, indignat i nostàlgic, aquella frase:
-Amb mi es vivia millor!

Casualitat o causalitat, el dia següent va ser 23F.


Comentaris

  • Si noi,[Ofensiu]
    Màndalf | 15-03-2006 | Valoració: 10


    a mi també m'entusiasma el Noé, és un personatge que dóna de si, oi? Que fa treballar el caparró... sobre tot quan plou!!

    I de l'altre no diguem, ara tenim la sort de que alguns joves ja no saben qui era. Molt bona la frase cèlebre!!

    Escolta, molt bé la teva incursió en els minirelats. Amens, divertits i fàcils de llegir... segueix, segueix...

  • dos petits relats...[Ofensiu]
    ROSASP | 11-02-2006

    àgils, divertits i amb un toc surrealista.
    Encara que no sempre et comento, no em deixo perdre cap de les teves històries.
    Només amb els títols ja se'm comença a dibuixar un somriure que va creixent amb la lectura i no s'esborra durant una bona estona.
    M'encomanes optimisme i alegria amb els teus relats i comentaris.
    Tot plegat sembla tenir propietats medicinals...

    Una abraçada molt gran!

  • Somriure de plana sencera[Ofensiu]
    Carles Malet | 11-02-2006 | Valoració: 10

    Compararia els teus dos minirelats amb un bon aperitiu: unes olivetes, una mica de pernil i formatge, acompanyats d'un gotet de vi o d'una cervesa. Un plaer curt, però intens. Un petit àpat que no empalaga, obre la gana, i deixa un bon regust.

    Sorprendre el lector, fer-lo somriure i deixar-lo amb bon regust de boca no és senzill. Però amb amb aquests dos minirelats ho has brodat!

    Felicitats

    Carles

  • Amb mi es vivia millor? JAJAJAJA!!![Ofensiu]
    pivotatomic | 07-02-2006 | Valoració: 10

    Salut, mestre!

    Després d'un parèntesi creatiu degut a motius que no venen al cas (empatx de relats, si vols la veritat...) torno a l'acció.

    M'ha fet molta gràcia veure que varem coincidir en l'utilització del funest general per bastir els nostres darrers relats. Sí que és cert que el meu es més... com dir-ho... peliculeru? Però, a canvi, jo crec que el teu té tot l'humor i la mala llet que es mereixen els tipus de la seva calanya.

    Per cert... la penúltima frase, per trencar-se!

    Tu que ets de per allà abaix i coneixes millor el tema... per quan un d'aquests petitsuis literaris amb el Zaplana, Marinador i l'idioma valencià com a blanc?

    Com sempre, un plaer llegir-te.

  • MoLt Bo![Ofensiu]
    Enús | 31-01-2006

    Hehehe m'han agradat molt! m'agrada aquest tipus de microrelats amb final sorprenen (només cal veure els que escric jo heheh) la fluidesa al llegir, les paraules justes i necesaries no en sobre ni en falta cap i per ultim els dos finals sorpresa!!


    SALUT!

Valoració mitja: 9.75

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1589 Comentaris

357186 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!