Historietes del carrer Matagalls

Un relat de: Naninant
Mira. La família que et deia. La Rosa no surt a la fotografia perquè en aquell moment estava menjant-se una peça de fruita als braços de la seva mare, l'Abjini. L'Udam és qui està darrere el taulell. Aquí compro el pa cada dia. La botigueta la trobes al carrer Matagalls de Santa Eugènia de Ter, cantonada amb Bassegoda. És un establiment d'aquests que s'han fet molt usuals. Són de l'Índia, a part que ho podries endevinar per la fisonomia, entre els expositors de venda trobes un espai força gran de cuina hindú. Ja deu fer anys que tenen el negoci. En un principi no els ha sigut fàcil adaptar-se. Alguna vegada els he sentit queixant-se del poc que te'n pots fiar de la gent. Els pares tenien un comerç i potser estaven fent la migdiada i entrava algú i ni obrien els ulls. Però han anat assimilant les contradiccions. L'Udam que sentia sensació de mareig, com si la cadència frenètica a la qual nosaltres estem avesats, que ni notem, la celeritat en què has de prendre les decisions, li provoqués desmai; ara no s'hi fixa massa, diu que la manca de paciència i la promptitud de tantes coses, no solidifica el sòl per on caminem, que per no patir vertigen no mira el buit que hi ha. És que vénen d'un poble on ha de ser una altra manera de pensar. El pòster al cantó de l'aparador explica una mica el seu entendre. Hi ha representat l'altiplà, el massís que el rodeja i la manera tan particular de concebre el cel, que és com si fos un mar. Perquè hi tenen molt a veure encara que no el poden llambregar mai, la serralada els tapa la vista a la costa, però com que atribueixen sempre els canvis meteorològics a la seva influència, han anat incorporant en altres aspectes de la seva cultura l'efecte indirecte que té, interpretant senzillament allò que els és inexplicable amb contes on està molt present. Perquè te'n facis una idea és un poblat de muntanya que en molts racons trobes finestres decorades amb corall, dibuixos de persones cavalcant balenes, o crancs llaurant camps. Si ells pensen que la vida prové del fons del mar, que surt a la superfície amb la força d'una onada, que en el vaivé neixen simultàniament altres animals. Quan busquen un nom per posar al fill observen el voltant per esbrinar què ha nascut en aquells instants per agermanar-lo. L'Abjini té l'apel.lació d'una espècie d'ocell ja que vora de casa hi havia un niu amb pollets. Així han fet també amb la seva filla, escollint-ne un de català, Rosa, que els recorda la flor que va brotar durant els dies que donà a llum, sota l'empenta de la mateixa onada.

D'aquesta historieta l'única coincidència possible amb la veritat és que igualment és inventada


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: