Cercador
Història nua (I)
Un relat de: escriptora- Compartir:
Estic sola a casa. Em sento sola. Necessito que algú em dirigeixi la paraula ni que només sigui per renyar-me. És preferible l'agressió a la indiferència. Em pregunto que em sobra per apropar-me a la gent i m'adono que em sobra tot menys jo mateixa...
Deixo caure la meva roba damunt el marbre del terra. Tota la meva roba i em quedo nua com quan vaig néixer...
Creu la terrible frontera, la porta de casa... I la porta es tanca a la meva esquena i una estranya angoixa m'agafa l'estomac sencer. Estic nua i m'allunyo de la porta de casa en direcció a l'ascensor... no sé perquè ho faig... L'ascensor arriba. Em pregunto tremolant si algú apareixerà quan la porta s'obri. No hi ha ningú. Entro a la cambra de metall... (Continuarà)
Comentaris
-
Tu mateixa: Nua[Ofensiu]kispar fidu | 13-04-2005
"Em sobra tot, menys jo mateixa" Si que és cert, que la millor manera de ser, és ser un mateix. La nuesa ens definineix? això ja no ho sé... És pot ser un mateix anant vestit, jejeje, tot i que ja m'imagino que el relat no deu anar ben bé per qui tampoc; només era una observació.
Vaig a seguir llegint les altres parts de la història... ja que m'ha quedat el guust de saber com segueix, i com acaba!
(Per cert, benvinguda, veig que no fa gaire que ets per qui, i és el primer cop que el llegeixo, ja que de fet, t'acabo de descobrir! ;) ).
Sort! ciao! -
Ens has deixat...[Ofensiu]rnbonet | 04-03-2005 | Valoració: 9
... amb la mel als llavis, amb el cor en un ai,... amb el cap bullint i els peus glaçats...
Segueix, segeuix! -
Nua[Ofensiu]BlauFosc | 04-03-2005
Angoixa. Alliberament. Alliberar-nos implica angoixar-nos, sentir la por de poder decidir, de poder ser nosaltres mateixos sense l'ajuda ni la cohartada de ningú. I també la mandra de decidir sortir al carrer.
Et felicito, transmets molt bé tota una sèrie de sensaciosn. Espero poder-te seguir llegint.
l´Autor
4 Relats
17 Comentaris
4868 Lectures
Valoració de l'autor: 9.25