Història mai escrita

La noia del somriure trencat, aquella que busca quelcom que l'ajudi a viure, la que es reflexa al mirall.
Segueixo invocant la mort per a un cor que ja no batega, un cor que va quedar glaçat al veure la fredor als teus ulls. Sento que un tros de mi mor quan la toques i crido al buit aquella paraula que mai et diré, aquella paraula que només ens faria mal, però el silenci és tant buit...
I la meva pell avui tremola al sentir-se despullada de carícies, els meus ulls cremen de dolor al saber que mai podran veure's reflectits dins els teus.
Submergida en l'abandó relato la nostra història d'amor que quedarà gravada a les parets d'aquesta habitació, una història que mai va poder ser.
Només els llençols que ara m'abriguen són testimoni de les llàgrimes que a la nit cauen, sembla inútil enyorar un cor que mai he tingut. Sento nostàlgia per la melodia d'aquella cançó que mai m'escriuràs.