Història i reflexions d'un xic a un examen

El temps anava passant, minut a minut, segon a segon. L’aula tenia l’aire condicionat engegat. Ell estava en mig d’un examen. No sabia respondre a les preguntes, però aixo no li preocupava. Confiava en la seva capacitat. A setembre aprovaria segur. El que passa es que aquest examen no l’ha preparat prou. Estava tranquil, les seves pulsacions no havien augmentat en cap moment. Ell ja sabia al que anava. A l’aula sols s’escoltava el so dels bolígrafs al fer pressió sobre el paper. També hi havia sorolls de tot tipus, encara que febles. Bolis deixats sobre la taula, tos,gent mocant-se...Els tipics sons que en s’escolten en una aula en silenci. Paradoxal, veritat? Si una aula està en silenci es quan sols s’escolten els sorolls trivials. Es pregunta si existeix el silenci absolut (suposa que si) i si el ser humà toleraria tal silenci sense tornar-se boig.. Qui sap? De totes formes ell no sap si li agradaria saber-ho o no. Pressuposa que no, que preferix els típics sorellets de la nit, suaus i que no molesten i que pràcticament no te n'adones que estan, a el silenci absolut. L'absència de soroll es nota més que els lleugers sorolls. La veritat es que no te n'adones que aquest sorolls han desaparegut fins que no estan. Es molt paregut a que no saps que aprecies una cosa fins que desapareix. És curiós. Per que ho tens allí i no li fas cas. Ara bé quan desapareix ja pota anar com un boig buscant-ho per que si no ho trobes no estas a gust en tu mateix. I comences a compadirte de perquè no li has fet més cas. Per que no ho has vigilat mes...En fi és també curiós com desapareixen els coses. Son casualitat? Simplement s’han caigut? Son errors de memòria? O són els donyets que van per la casa regirant-ho tot i canviant-ho de lloc? Qui no ha tingut mai la sensació de que alguna cosa esta fora de lloc? Que estas convençut que no ho havies deixat o que ho havies mirat i que estas convençut que minuts abans no estava aixo que buscaves allí? Qui sap si son erros del cervell i de percepció o donyets. La questió es que aquestes coses passen. En fi sempre que aparega... per que i si no apareix? Aleshores que? Doncs ja tenim la festa muntada. Ho han robat? Ho he perdut? O els donyets ho han amagat? I clar una cosa es perdre un euro i altra es perdre la cartera. Ja no pels diners sinó per la feinada, ja que a la cartera es sol dur les targetes, el DNI, el carnet de conduir i un gran etc. Aixi que respondre tota eixa quantitat d’objectes es feina a fer. I clar la gent no està per a perdre el temps. Es curiós també que al gent últimament va sempre accelera o aixo diuen. Potser ell també va accelerat i no se n’adona. Per això si que es possible que al gent vaja rapida. Encara que també es veritat que aixo passa mes a la ciutat que als pobles., La vida al poble es mes relaxada, personalment a ell li agrada mes. No sap, es menys estressant i bonica. Vas passejant pel carrer i tothom et saluda. Clar tots et coneixen. I aixo es molt guai. A la ciutat no sol passar. Allí la gent es mes anònima respecte als altres. Encara que això de vegades es útil i necessari. Sip, sentir-se independent de la resta del mon. Encara que per norma general ell preferix saludar a al gent. Que es millor la vida a al ciutat o al poble? Doncs depèn del que busques. Encara que ell s’inclina mes cap a preferir el poble. Total en l'època que vivim anar a al ciutat es cosa fàcil. I una vegada allí fer el que s’ha de fer i tornar. Si es que moltes vegades es mes important el viatge i el camí recorregut que la pròpia meta. El que et dona la experiència es el viatge, no la meta. De segur que si la meta l’aconseguires sense el viatge o no sabries que fer amb ella o no la gaudiries tant. Ara que estem en una època de plaers immediats encara que efímers. La veritat, ell prefereix alguna cosa mes duradora, que alguna cosa que sols dura 10 minuts. Encara que també es veritat que bo i curt doblement bo. Però sempre que aixo et plene, Perquè si no tens clares les coses pots tindre plaers efímers que no et plenen i aixo provoca que els repetisques per que sols et plena durant i no després. Per exemple la lectura d’un llibre no es un plaer efímer per que aquest una vegada acabat deixa una marca al teu interior i reflexionaràs sobre que t’ha dit. I com es un proces mental sempre el pots reproduir. I pos reproduir els personatges que mes tan agradat i sentir el mateix plaer .Ai que guai llegir, mola molt. Emociona impacta, canvia la forma de pensar. Et fa veure les coses de d’un punt de vista diferent al teu. És genial. El temps va passant, ja queda menys per a que el examen finalitze. Ganes? Mm mm indiferent. Encara que es un mica avorrit estar ací, pensa ell. Encara que el temps es pot aprofitar. Hauria de haver estudiat mes. Es possible. Per``o que li anem a fer, ell es així. No aprèn mai, o no vol aprendre que es una cosa molt mes diferent. Amb la seva capacitat sap que si s'esforçara mes...Però no vol o realment no pot? Pot ser que tinga gran capacitat però que s’esgote de seguida? Mm no, no ho veu viable. Pot passar-se hores llegint. Aleshores? Si no li pareix interessant no presta atenció.. el que passa es que si li pareix interessant. Aleshores? No ho sap ni ell. Però en fi hauria de ser mes responsable. Però aixo en part li pareix avorrit i en part no. No ho sap. Ell sempre ha confiat en que tot sempre acaba ant be. Es l'experiència que te. Per molt mal que ho haja passat sempre ha acabat eixint tot redó. Així que per eixa part està tranquil. Tampoc sap com aprova primer. No es que fera molt. Però estàn totes les assignatures aprovades. El examen s’ha acabat. Ell surt melancòlic de l’aula. A setembre aprovarà.