Història d'una vida

Primer vaig nèixer.
Vaig estar creixent una bona temporada.
Quan vaig descobrir la masturbació, vaig veure que era més distret que no pas crèixer, i ja no vaig crèixer més.
Quan tenia quinze anys, vaig decidir fer-me molt rica.
Als setze, no m'acabava de convèncer això de ser tan i tan rica, i vaig decidir fer-me molt pobra.
Als disset, vaig veure que tampoc em feia el pes, i vaig fer-me de la classe mitjana.
Llavors m'hi vaig sentir a gust, i als divuit, vaig tenir un fill.
Li vaig posar Mariano.
Quan jo tenia vint anys, en Mariano estava jugant amb un xupaxup a la boca, va caure a terra, es va clavar el xupaxup a la gola i es va morir.
A partir d'aquell moment, la relació amb el meu fill es va tornar molt distant.
Ens assèiem a banda i banda de la taula, mirant-nos, però jo em sentia incòmode, i crec que ell també.
Al cap d'un any de tanta tensió, vaig agafar el patinet que li volia regalar quan fes els cinc anys, i me'n vaig anar a fer la volta al món.
Com no sabia frenar-lo i al cap de dos dies tenia molta gana, vaig saltar del patinet, i suposo que a hores d'ara encara corre.
Vaig menjar a un restaurant que es deia Buenas Migas i em vaig enamorar.
Però com que ell de mi no i tenia una mica de son, vaig anar-me'n.
Això va ser el dia que es va cremar el Liceu, i vaig començar a fumar.
Durant tres anys, només vaig fumar.
Vaig fumar una mica de tot, menys ferro, que mai se m'encenia bé.
Quan tenia vint-i-quatre anys, vaig tenir un fill amb un frare.
Li vaig posar Sangria.
Quan ella (era una nena) va fer dos anys, em va vomitar a sobre.
Amb vint-i-sis anys i una vomitada a sobre, em vaig ofendre molt, vaig donar la Sangria a l'orfenat del frare, i vaig comprar-me un piano.
Vaig passar-me quatre anys a dins el metro de Barcelona (línia verda) tocant el piano. Com que la gent ja em coneixia, perquè no podia moure'm de vagó, de tant en tant feia concerts privats.
El de la Mercè va tenir molt d'èxit.
Un caçatalents va veure'm, i va dir que em trucaria, però com que el mòbil me l'havia deixat al Buenas Migas, no vam arribar a parlar mai més.
Vaig deixar la meva carrera com a músic de talent, i vaig revendre el piano. Amb els diners, vaig comprar-me unes orelles de mickey mouse.
Vaig intentar trobar feina a un supermercat, però sempre em deien que no.
Un dia vaig mirar-me a un mirall, i vaig decidir treure'm les orelles de mickey mouse que havia oblidat que portava posades.
Em van començar a ploure moltes ofertes per treballar a un supermercat, però vaig tenir un fill i no vaig poder acceptar-les.
Jo tenia trenta anys, i li vaig posar PollyPocket, però li dèiem Polly per avergonyir-lo.
Als trenta-dos vaig recordar-me que era fill de l'amo d'un supermercat, i li vaig regalar en Polly per Nadal.
Vaig trobar-me un patinet a les escombraries, i vaig decidir dur a terme el meu somni de joventut.
Donar la volta al món.
Vaig decidir fer-la pel pol nord, que així aniria més ràpid, i amb un parell de setmanes ja vaig estar.
No vaig conèixer ningú interessant.
Vaig anar a viure a Las Vegas.
Vaig decidir tornar-me a fer inmensament rica, però només sabia jugar al solitari i no me'n vaig sortir.
Llavors vaig comprar-me una gallina.
Ens vam casar, a Las Vegas mateix, i vam tenir un ou.
Vaig vendre'm l'ou, la gallina es va enfadar i va demanar el divorci.
Això era quan jo tenia trenta-cinc anys, i encara no ens l'han concedit.
Vaig tornar a la meva ciutat natal, per instal·lar-me de forma definitiva, trobar feina fixa, tenir una vida respectable.
Un dia vaig decidir anar a veure en Mariano, la Sangria i en Polly. La Sangria i en Polly no em van voler ni rebre, i en Mariano, tot i que m'esperava amb la mirada perduda, no va dir-me res. Em va saber molt de greu.
Vaig ingressar a les forces armades, a l'ejercito de aire.
Allà vaig conèixer l'Emilio.
Vam tenir una filla, li vam posar Maria Cristina.
Mentre érem a una missió de pau, la dúiem a l'avió i ens va caure a baix.
No l'hem tornat a veure, i els de l'exèrcit, a nosaltres, tampoc.
Durant tres anys, vam estar vivint darrere una columna.
Vaig liar-me amb el príncep, però va saber allò de la gallina de Las Vegas, i va dir-me que era un passat massa estrany.
L'Emilio va saber això del príncep, i ens vam separar.
En Mariano em va acollir a casa seva.
Per aquella època vaig fer els quaranta.
Durant un any vaig tenir la crisi dels quaranta anys, llavors als quaranta-un ja se'm va passar.
Vaig aprendre a xiular.
Els d'un hotel em van contractar, i a les nits feia actuacions. Jo xiulava, i una cabra ballava al meu voltant.
Quan em vaig menjar la cabra, em van fer fora.
Vaig comprar-me una agenda per organitzar-me el temps.
El dilluns, em tocava anar al supermercat. Però com que encara em quedava cabra, no hi vaig anar, i vaig llençar l'agenda.
Vaig fer una cançó de l'estiu. Deia "uoo oo, la platja i el sol, uoo oo, et vull fer l'amor". La versio en castellà deia "uoo oo, la playa y el sol, uoo oo, calientan mi amor", i en anglès "uoo oo, uoo o, uoo oo, uoo o".
Vaig fer quaranta-dos anys, i ningú em va regalar res.
Vaig anar a ingressar uns diners al banc, i vaig robar un bolígraf.
Em van tancar a la presó durant dos anys.
Quan vaig sortir, em vaig comprar unes sabates.
Llavors va explotar el món.