Història d'un sexe confús (III)

Un relat de: numesjo1

Ja surt el sol per la finestra...
Finestra? Quina finestra? A la seva habitació no hi havia cap finestra...I aquell llit?

A poc a poc es va girar, va mirar al seu costat...Déu meu! Què feia dormint amb ella? Com havia acabat allà? Va fer un intent per recordar la nit anterior, però el mal de cap no la deixava. Què havia passat?

Sap perfectament que quan va beguda diu massa veritats i... massa tonteries. Li hauria dit que...? I ella hauria...?
Espera que es desperti. La mira tendrament. Està adormida, desmaquillada, despentinada...guapíssima. Tan tranquil·la, quieta... com un nadó innocent.
Tan sols duia la roba interior...negra amb alguna transparència.. Ai mare! Ella també anava amb calces i sostens.
Va interrompre els seus pensaments un moment per calmar-se. Molts cops abans, havien estat així les dues juntes.

Què devia estar somiant? Va desitjar que ella hi fos, encara que apareixes en un segon pla.
Havien compartit tantes coses aquell any: dies i nits, rialles i plors, amors i desamors...

Es va tombar al seu costat, aguantant-se el cap amb una mà, i acariciant la seva fesomia amb l'altra; apartant algun cabell i posant-lo darrera l'orella. Era realment maca, la bellesa personificada.
El despertador trenca el son d'una i la imaginació de l'altra.

Es comença a moure lentament. S'estira, badalla, obre els ulls. Es miren...somriu. Somriu.

-Bon dia...
-Bon dia...
-Com estàs?
-Bé... i tu?
-Bé...molt bé...tinc mal de cap però.
-Jo també.


(Silenci)

-Laura, ahir a la nit....
-Sí, ja ho sé, serà millor oblidar-ho. Ens vam passar bevent i mira...
-Però Laura...què ha passat? Què va passar ahir a la nit? I a casa meva saben que sóc aquí?
-Mònica, tia... no ho recordes? Vas trucar des del meu mòbil per dir que et quedaves aquí.

No sabia si el que estava pensant que havia passat era el que havia de pensar. I hauria cregut que sí, si la Laura no hagués continuat parlant.

-Tampoc te'n recordes del tio aquell? El...Pau?
-Quin Pau? Qui és el Pau?
-Nena, vam anar a la disco...
-Sí, d'això me'n recordo.
-Doncs ens el vam lligar. Les dues. La veritat és que anàvem força malament. Tu més que jo. Vam començar a tontejar amb ell i.. ens el vam endur a casa meva. Imagina't en què devíem estar pensant en aquell moment.
-No m'ho puc creure... no m'ho vull creure.
-Doncs sí. Vam arribar, el vam tirar sobre el llit...el vam començar a despullar...realment estava bo...
-Laura, m'estàs espantant...què hem fet?

No sabia si li feia més mal haver fet allò els tres junts amb aquell desconegut... o haver estat amb ella sense poder-ho gaudir.

-Res, no vam fer res. Quan anàvem per feina, ens vam mirar tu i jo, no sé perquè... no vam poder. El vam fotre fora... va ser un joc. Pobre noi però, ara que hi penso...
-I llavors?
-Llavors, ens vam tombar al meu llit...i ens vam quedar adormides...fins ara.

Va sospirar.
Alleujada... i decebuda. No havia fet res del que es pogués penedir. Però tampoc havia fet cap pas endavant. El seu cap va començar a llençar imatges que havia somiat minuts abans. Havia d'estar-ne contenta, no havia passat res...en canvi, hauria desitjat que passés quelcom amb ella. Però per què?
I tot va seguir igual. Què li estava passant?

-Un cafè amb llet, Mònica? Convido jo.


Comentaris

  • He de dir...[Ofensiu]
    Seny i Rauxa | 27-09-2008 | Valoració: 8

    ...que he llegit els tres textos i tinc ganes de més.
    Amor correspost? Tant de bo. El que està clar, es que la Mónica té el doble de mal de caps ara, que abans.

    Segueix eeh! ;)

    petons,,

    senyirauxa))

l´Autor

numesjo1

3 Relats

4 Comentaris

3584 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00