Història de Tothom

Un relat de: Joan G. Pons

Alguns dies, al matí, vaig a un Bar, el mateix, a prop de casa, a prendre un tallat. A vegades, ho inicio amb un suc de pastanaga i taronja, que m'agrada.

Al marxar m'acomiado tot dient: ¡Bon dia a tothom!

Avui TOTHOM no ha contestat i he marxat amb un cert pessigolleix pel silenci.

A casa he consultat el Diccionari d'en Pompeu Fabra. TOTHOM… "Tota la gent" I res més. Ja és prou. Tota la gent. Per tant, jo he dit Bon Dia, he dessitjat Bon Dia, a tota la gent del Bar. Coneguda o no coneguda. Altres dies també havia rebut una resposta de silenci.

De sobte sona el timbre de la porta de casa.

Obro la porta i un individuu desconegut i amb un somriure em saluda:

-Hola Joan
-Perdoni… Ens coneixem ?
-Jo crec que sí. Sóc TOTHOM.
-Vaja… Doncs estava rumiant sobre vós. Passeu, si us plau.
-Pel que t'ha passat al BAR?
-Sí.
-Mira, Joan, saludar, acomiadar-se, i fer-ho a tota la gent, a vegades funciona i a vegades la gent no es sent identificada.
-Què vols dir ?
-En no sentir el seu nom, no contesta.
-Jo no sé els noms de tota la gent del bar. Per això dic ¡Bon dia a tothom!
-No han connectat.
-Vaja ! Doncs…
-Joan, no diguis el que estàs a punt de dir!
-Ho has endevinat ?
-Anaves a dir… Doncs quan hi torni marxarè sense saludar… Sense dir res.
-Sí.
-I si prens un altre actitud.
-Explica't
-Demà, si és que hi vas…
-Sí, que hi vaig…
-En veu alta, com fas, dius Bon dia a tothom, però mira a algú amb un somriure. Fes una certa identificació del tothom. Vols provar-ho ?
-D'acord!

A l'endemà i en marxar vaig dir Bon dia a tothom, tot mirant amb un somriure a una senyora que prenia un café amb llet amb una pasta (una magdalena o llorona com dicen), i em va contestar… I també altra gent del bar.

I vaig a tornar a sentir el pessigolleix. Molt més agradable. Gràcies TOTHOM.



Comentaris

  • hi ha tanta riquesa en tothom[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 29-06-2008

    Gràcies Núria. Ho sento i ho visc. És un relat quotidià i real.

  • Molt bona idea![Ofensiu]
    Nurithy | 29-06-2008

    Em sembla sensacional la idea d'aquest relat. És curt, molt curt! Però hi has sabut donar una lliçó moral que ja voldrien moltes novel·les d'educació.!

    Núria Badia Sanabra

  • gaudeixo[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 28-06-2008

    La realitat colectiva TOTHOM és tant i tant... oberta, com una abraçada tot-humana. M'engresca molt.

  • Molt bé[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 28-06-2008 | Valoració: 10


    Representes a tothom com a una persona, que t'explica com has de fer perquè et contestin.
    M'ha agradat molt. Jo n ser fer històries, sinó que més bé relats. Et seguiré llegint. Gràcies.

    Un salut d'ullsblaus1