Història d'amor (Simplement

Un relat de: voëlvry
La Russa el va mirar, ell era un noi que mai havia tingut cap èxit amb les noies i aquella rossa que había conegut en un intercanvi d’estudiants era el seu somni, era alta, un any més gran que ell i amb els ulls de color blau gel. Però havía esperat per tenir algú a qui estimar ja que era una noia sense sentiments, sense emoció, sense estima, els seus pares havíen mort en un atemptat al Metro de Moscou .
El seu cos era perfecte, tot i ser rossa tenia la pell lleugerament bruna ja que la seva familia era d’origen italià, país del qual havien emigrat com tants milions d’italians a finals del Segle XiX per la fam que imperava al país. Ella estava plena de peques a la seva cara cosa que la feia encara més encantadora.

Va ser una nit, quan només quedava un dia per el comiat de l’intercanvi, quan ella, que estava dutxant-se i sola a casa amb ell, ja que els seus tiets, que eren els seus tutors legals estaven fora de, li va dir secament i amb una veu freda i autoritária:
-Vine, necesito algu que m’ensaboni l’esquena.
Ell va entrar a l’habitació de la dutxa amb por amb por, perquè mai s’havia enfrontat a una noia en aquesta situació.
-Despulla’t- Li va dir ella, i entra.

Ell va començar a fer el que ella li havia manat, amb suavitat, amb les mans xopes d’aigua i sabó, començan per el lloc mes cast, les espatlles, I va anar baixant, I li va ensabonar la panxa, i els pits, i tota la part del davant. Al cap d’una estona ella ja havia perdut qualsevol interés per la dutxa i li va dir que s’esperés.
Al cap d’un moment va apareìxer amb un barnús blanc obert per dalt, que tornava a deixar al descobert els seus pits perfectes i la seva pell bruna. El va agafar de la ma i el va portar al seu llit, on va quedar completament nua.
-He esperat 20 anys, vint anys en que mai m’he desputllat completament davant d’algú, vint anys en els que he estat completament verge.Vint anys esperant a algú davant de qui em pogués quedar completament nua, i aquest algú ets tu.
Es va apropar a ell i el va besar com mai ningú l’havia besat, fent lliscar la seva llengua per tots els racons de la seva boca, el es va deixar emportar, i quan va tindre confiança, li va correspondre a la noia.
La resta ja és história i acaba com tota história feliç.

Comentaris

  • Simplement realista[Ofensiu]
    nadàlia | 03-10-2014 | Valoració: 10

    M'ha agradat. Sobretot perquè el què narres s'adiu amb una realitat possible. El text no és adornat amb un excés d'adjectivació o de donar voltes utilitzant mots per fer-lo més eròtic o morbós. Pintes una escena d'una manera realista i el toc fred de la noia és genial.Aquesta senzillesa que ens apropa a la naturalitat és un dels valors del teu escriure que de ben segur té molts joiells amagats per mostrar-nos a la resta de lectors-relataires Espero seguir llegint els mots que ordenes, la simplicitat només és a l'alçada del grans relataires, dels grans escriptors, potser...humilment m'he atrevit a deixar-te aquesta reflexió.

  • Pel bon camí[Ofensiu]
    Yanira | 05-03-2013

    Bones Carles! Et volia donar les gràcies per opinar sobre el meu relat i feliccitar-te pel teu! Em dóna la impressió de que ets un noi bastant emocional, potser m'equivoco jeje, pero si així és t'animo a q ho explotis i q ho narris. Crec q tens molt per fer imaginar, i emocionar, recreat-hi i disfruta-ho. a vegades fa més una sensació davant una textura, olor o nova experiència a sgons quin tipus d'informació que no acabi de ser trascendental dins la historia. Pel que fa al personatge d'ella, personalment, crec q una verge famèlica de sexe sense pors és poc irreal. Quan llegeixo busco sentir-me identificada amb algun personatge, que hi hagi algo de plausible en la història i la condició humana. Bé ho podiria ser, si ho fas lligar i encaixar. Crec que tens més per donar dels personatges. Espero que t'hagi pogut ajudar en algo des de la meva humil tragectòria narrativa.

  • Es que no va bé al buscador[Ofensiu]
    bloodymaruja | 21-11-2012

    Però, potser si vas a la teva pàgina, a baix de tot hi surt intervencions del autor o quelcom així ..Al Fòrum hi és, l'acabo de veure..

  • voëlvry | 21-11-2012

    no aconsegueixo trobar el meu post del fòrum, saps com es fa per buscar-ho?

  • Moltes Gràcies[Ofensiu]
    voëlvry | 21-11-2012

    Moltes gràcies per la teva valoració. Per com parles es nota que ets una relataire professional.

    En quant a la noia, entenc que molta gent ho pugui veure així, peró no era la meva intenció fer-ho en plan "diosa del sado", volia fer un relat en el que el noi li aconseguís treure els sentiments a una noia molt guapa, però que havía crescut sense amor i sense amistat, saps el que vull dir?

    Carlos

  • Relat d'història d'amor[Ofensiu]
    bloodymaruja | 21-11-2012

    Hola, Carlos:
    Al Fòrum et vaig dir que llegiria el teu relat. Es tracta d'una història d'amor que podria ser idíl·lica però trobo el personatge de la noia russa una mica fret i autoritari, vull dir que és com una mica "diosa del sado", molt dura ,hehehe... :"Ensabona'm... i l'altre perdent el cul, és clar.
    T'aconsello que facis servir el corrector del gencat ( jo ho faig ) per a corretgir petits errors gramaticals i paraules que no existeixen, com "peques", que són "pigues". Però, per experiència personal, a mida que vas fent relats, cada cop surten millor, deixes de repetir paraules i vas elaborant la història de forma més "equilibrada" Vull dir que potser de vegades expliquem massa detalls innecesaris en un paràgraf i deixem de informar sobre coses que són importants per la història. No et prenguis malament les meves paraules. Jo no escric bé i faig un munt de faltes i, el poc que he après ha estat gràcies als consells dels companys. Per exemple, l'altre dia, un company em va explicar que ell, a la segona o tercera lectura del relat que feia , hi anava posant anotacions entre parèntesi , el que l'ajudava molt a acabar bé el relat.
    En general, m'ha agradat com enfoques el tema, però, com que sóc una dona el veig des d'un altre prisma. A més, sembles molt jove, vull dir que , endavant que tens bona fusta de relataire.
    Bé, no m'enrotllo més i et torno a donar la benvinguda a RC , company!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de voëlvry

voëlvry

8 Relats

21 Comentaris

3914 Lectures

Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
Català de L'Hospitalet ( que ja és dir) Estonià d'adopció.Vull emigrar a Rùssia.

He estat a:

-Andorra,

-Portugal,

-Itàlia,

-Regne Unit,

-Polónia,

-Estónia,

-Espanya, i les illes Canàries.

- Letònia

-Alemanya

Fred de Carácter, odio el sud pel seu estil de vida, la seva mentalitat vaga, només se salven Portugal i Catalunya.

M'agrada Catalunya i em considero, a part de patriota i independentista, nacionalista. Aconseguida la independència espero tenir que ser només patriota.

Estatista

Soc independentista.

Parlo Català, Espanyol ( que espero oblidar el més aviat possible), Portuguès, Italià, Francés, Anglès, Alemany, Polonès, Sefardita, Rus, i Afrikaans.

Tinc nocions bàsiques d'Estonià.

Tinc un síndrome d'Asperger molt lleu, que em fa tenir una discapacitat també molt lleu (35%)

Vaig ser un bon ( i molt curiós) estudiant fins a segon de Secundària, vaig passar tercer i quart amb dificultats, i a primer de batxillerat vaig fracassar estrepitosament, fet que em va portar a fer un curs d'informàtica que també va anar molt malament, després vaig començar a buscar treball, vaig tenir la malaltia que va portar a la detecció de l'Asperger, vaig estar un any i mig inactiu per això, i vaig començar a refer la meva vida a mitjans 2013, que ara tinc més o menys encarrilada.