Histèresi (III) final

Un relat de: aleshores
Quin és el seu ideari? És confós però no fals. Defensa la religió, defens els pagesos, defensa els estaments tècnics (els enginyers), posa com a "millors" els mètodes repressius tsaristes, ...

Però diu moltes altres coses i algunes, en aparença, contradictòries (el llibre estaria fet durant un període llarg i, per tant, sotmès a humors diversos?) Diu: Rússia no estava preparada pel socialisme i te raó. Diu: "Because after all I was a marxist." O sigui que en algun moment es va sentir identificat amb la revolució. Cita a Plejanov, el teòric Marxista rus, fins al punt que sembla que s’alineï amb ell. Parla elogiosament del revolucionari idealista empresonat Fastenko. Però ell mateix creu que no entén massa a un vell revolucionari que parla bé de Lenin.

Per altra banda, gasta una bona estona tractant de covards els revolucionaris tot i que, comparativament, i per si cas, cal dir que els revolucionaris no son necessàriament herois.

Abomina d'ell mateix com a oficial soviètic: però si aquest tipus d'oficials que descriu és copiat de l’exèrcit clàssic! Abomina d'ell mateix per tal de criticar la revolució. En algun moment s'ha sentit part de la revolució i l'ha decebut. Fins i tot va més enllà i afirma que el mal pot estar en cadascú de nosaltres en algun instant, volent dir que es pot caure víctima de l'enlluernament revolucionari o sotmès a la seva fefaent realitat.

Afirma que la revolució va "ensenyar " coses a Hitler, el qual en repetiria algunes. Bé, la Rússia soviètica crec que no van iniciar cap guerra i de fet no és que Stalin tingués només complex de persecució, és que efectivament perseguien les seves idees i l'amenaçaven, com es va demostrar. Per això, entre altres coses, va sorgir el nacional socialisme a Alemanya (i aquí la Falange) que va començar una agressió. Llegint a Josep Fontana es veu clarament aquesta situació, passada la segona guerra. Perquè no havia de ser, també, així abans?

Reconeix amb la boca petita que la terra es va treure als grans terratinents per donar-la als pagesos: igual que Hitler? Si Hitler hagués guanyat, els pagesos i els treballadors haurien perdut! També menciona que els pagesos que eren més rics ho eren per l'esforç propi: tal vegada. I potser, en alguns casos, el treball del propietari era de major intensitat que el del treballador, però això no significa que remunerés justament el treball assalariat (menciona que per part del pagès o del burgés pot haver-hi salari just cosa que no és precisament la ortodòxia Marxista ja que aquesta ideologia pretén demostrar que el valor l'aporta exclusivament el treball) No sé si ho fa a posta, però en aquest cas seria marxisme barat, quan diu que també s'explota el treball de camells i cavalls; Marx deixa perfectament clar que la naturalesa aporta rendiment a la producció en diverses formes: el salt d'aigua que genera energia natural, per exemple.

El paper dels pagesos era clau a l’inici de la revolució perquè no hi havia cap altra activitat d'on treure excedent sinó de la terra. En aquesta situació, dona suport als que no es volien integrar en les granges col•lectives, els forts, amb capacitat d’arrossegar la resta. Aquí es retrata ideològicament i fa un flac favor als bons pagesos que es van veure explotats per desenvolupar la indústria amb la qual defensar-se dels “amics” burgesos estrangers.

Per AS el problema no seria tan Stalin sinó un règim o estúpid o de maldat o de mandrosos contra pagesos treballadors. Per altra banda opina que la naturalesa humana, si canvia, ho fa escala geològica. Així doncs, AS representa un pensament conservador. És el pensament dels desentesos que es fan l'orni perquè creuen que se'n sortirien millor pel seu compte i per tant que els altres són un “xupòpters” seus. (aquí hi ha base per l'anàlisi, atès que un treballador podria aconseguir el mateix salari treballant menys que els companys i el mateix salari també sent, per exemple, un treballador, molt més productiu que la mitjana) Però per la seva desgràcia, en la lluita de classes del moment, estranyament, dominen altres classes que no són les habituals. “Jo hagués pogut viure millor en una altra societat”, es el que ens ve a dir AS, per a què feu invents?

Pel que fa a la seva defensa de l'església, si hagués donat suport a les idees comunistes - cosa no tan estranya si pensem en personatges com Thomas Moore - en lloc de limitar-se al manteniment del seu poder o quota de poder, espiritual i material, les coses haguessin pogut ser millors.

Però quant als aspectes concrets de la realitat soviètica fa apunts de molt d’interès.
Ataca amb raó que darrera del secretisme de l'època hi havia el privilegi. I el secretisme es basava en el foment de l'estat de la paranoia de l’antiespionatge.

Suggereix que el socialisme podria donar lloc a l'aparició de màfies. Amb major proporció? El robatori s'imposa sense que la forma socialista d'estat i la ideologia dominant puguin impedir-ho: descriu robatoris duran el transport dels presoners, a traves dels “quillos”. En el Gulag res es gratuït, tot es compra, afirma. En certa manera, dons, tots estaríem al gulag, avui dia.

En opinió meva quan es refereix a la renovació del règim, la concep implícitament com una necessitat (de tot sistema si vol perviure) i es produiria amb brutalitat recorrent i sobtada: entre els òrgans hi havia campanyes o purgues de tant en tant per renovar els càrrecs, segons ens diu AS. "Els interessos individuals i els de l'estat coincideixen", ja sabem ara per activa i per passiva, tots plegats, que això no es ben be cert.

La arbitrarietat es el que mes critica (producte de la maldat del règim, segons ell?) Un estat de guerra serveix col·llateralment pera justificar la tirania interna i això havia succeït ja amb altres dirigents: ni més ni menys que Lincoln i Roosevelt, entre ells.

Fa bé de denunciar els excessos: “doni’m tot el poder per fer el que calgui quan calgui, perquè tinc legitimitat històrica”; efectivament s’ha de fer ús del poder quan es necessari, però sempre tenint en compte que pot ser injust o excessiu en la seva finalitat, sense proporcionalitat i justificació suficient.

Parla del transport d' “esclaus”? Qui i per qui es feia? Kolima, on anaven a parar molts presoners, era una extracció d'or, no eren doncs uns dimonis absoluts, sense seny, sinó, si de cas, uns dimonis amb cert sentit de la continuïtat del socialisme, s’entengués com s’entengués. Parlant de transports secrets o no, de persones, els vols secrets de la CIA serien un equivalent, o les galeres o el transport de població africana esclava cap a Amèrica.

Un cop alliberat del Gulag (perquè ha fet veure que és físic nuclear, en realitat era matemàtic) diu dels seus primers moments normals: "The only one there who is alive, truly alive is you, is incorporeal is you, and all the others are simply mistaken in thinking themselves alive...after all you are a disembodied spirit, you are a ghost and they are material bodies."

Aquí AS està molt bé; desprès de baixar-nos a l'infern, ens portà a un lloc normal (sí, a la vora nostra hi ha una situació similar, els immigrants que ignorem i que, paral•lels a ells, semblem no tenir existència real)

Se n'adona que és tota una societat la que ha esdevingut estalinista, tot i que un pas més enllà s’entra en un mon normal, de preocupacions normals (petites foteses domèstiques, entrebancs diaris de tota persona,...). Això també seria una llei natural, la de l'adaptabilitat.

Finalment, AS, opta per no donar suport a algú de qui, contradictòriament, parla bé, Jruschov. Potser ja no era possible de restituir els objectius de la revolució: ja s'havia produït un trencament intern irrecuperable, una histèresi.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer