Hijabs al Pla de Ter

Un relat de: nariananthi
Sovint penso a inventar negocis nous. I em ronden pel cap un parell. El primer és fer un servei a domicili de paelles, de paelles de tot tipus. Amb el meu pare, que deixa l'arròs sec i cuit i amb una capa torradeta al fons com caramel, n'hem parlat més d'una vegada, només serviríem dissabte i diumenge migdia, enguany fins i tot de postres hi afegiríem nespros, l'arbre del jardí n'està més ple que mai. Aquest en seria un. L'altre, que de veritat estic convençut que funcionaria, és obrir una botiga a la plaça del Barco on es venguessin els típics mocadors musulmans, els hijabs tradicionals, els vels que utilitzen les dones, però amb la diferència que fossin estampats amb motius que tinguessin alguna cosa a veure amb Santa Eugènia de Ter i Girona. Penso que generaria una demanda important, moltes han crescut aquí, estudiat, ramblejat, fet mil voltes pels carrers. Serien dissenys senzills, identificables fàcilment, obviant qualsevol cosa comprometedora envers les religions, i ben bonics, molt elaborats. De fet, avui trobes peces de bijuteria evocant la fantàstica Devesa, doncs la idea és fer-ho semblant, encara que en aquest cas les fulles dels plàtans estarien dibuixades sobre les teles dels vels. Un altre model podria ser que s'hi diferenciessin, d'alguna manera, les empremtes dels nummulits tant característiques d'aquí, com petites pigues; o reproduir més o menys les sanefes de les rajoles fetes per a en Fidel Aguilar. No ho sé. Però en el cas del Pla de Ter, recordarien les lletres toves de l'artista eugenial Paco Torres Monsó, alguna il.lustració de l'Enric Marqués, o suggeririen l'espai magnífic de les hortes. Si més no probablement en comprarien un com a mínim exprés pel dia que hagin de fer una entrevista de feina per ocupar una vacant de cara al públic, de dependentes, fent de cambreres, o en una entitat bancària, que estrany que no se'n vegi ni una treballant amb el mocador, així demostrarien l'estima pel lloc on viuen i donat el cas, quan es dirigeixin a elles amb remirament, poder respondre que, senyor..., és que no s'hi ha fixat?, pot enraonar-me en català tranquil.lament, si vesteixo un hijab inspirat en els maquíssims trencadissos de l'Emília Xargay.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: