HI MANCA LA VAQUETA

Era una representació dels Pastorets, em sembla recordar que eren els de Folch i Torres, per el cas es el mateix.

La concurrència a voltes silenciosa a voltes riallera anava seguint pas a pas la representació. Que si la anunciació que si els pastorets una mica trapelles, que els dimonis del Inferns junt a Pere Botero,
Que si la bonica pastora a qui un pastoret esta enamorat i ella ni es fixa amb ell.

Era una bonica obra de teatre adient per persones grans i més menudes, entre elles jo, que escoltava atentament tots els diàlegs i els diferents quadres i alçades de teló.

Al final com es costum varen representar l’adoració del Nen junt amb els tres Reis d’orient.

Al meu davant una família composta per quatre membres, els pares i dos infants rossos d’ulls blaus, bonics con angelets del pessebre de uns quatre o cinc anys, un nen i una nena, s’endevinava clarament que eren germans bessons. De sobte el nen tirava de la màniga de la seva germaneta i amb veu alta es va sentir:

Mira nena, al pessebre i manca la vaqueta. El ruc si que hi es, però s’han descuidat la vaqueta, a casa li tenim!, i dirigint-se als seus pares, oi que si papes ? Oi que hi falta la vaqueta ?

En aquell moment el públic va esclatar a riure i el nen sorprès ens mirava con no entenent el que ens feia tanta gracia.

Santa innocència la dels pocs anys!, ho he recordat sempre! Varen ser els millors Pastorets de la meva vida.