hi haurà un demà per a nosaltres

Un relat de: Vall

La meva boca... s'aixuga,és queda sense saliva ,sense l'humitat de les teves besades, sense la relliscosa suavitat de la teva llengua.
El meu cos que necessita l'escalfor del tacte de les teves mans, que es queda orfe si no sent el teu desitg,
si no puc adormir-me a l'abrig protector del teu pit, si no sento la teva respiració profunda, els teus sospirs.
De qué em serveix que arribi la nit, si no puc tenir-te aprop?. Ja no puc descansar, ja no vull descansar,
no vull fer-ho si no et tenc a tu per mirar-me mentres dormo,
si no veig els teus ulls plens d'espires si obro els ulls quan surt el sol
i començam una batalla de carícies, d'onades de plaer.
Amor meu, ja no som res si tu no hi ets, ja no sento si tu no em dones vida.
.És una exigeraciò dir i pensar que no som res sense tu?.

Veig a tanta gent que em dona enveja..que pot compartir-ho tot i ,
jo em sento tan nua...

Aquesta nit t'enyoro tant,em fas tanta falta.
Se'm posa la pell de gallina de pensar que podries tocar-me...
Nosaltres també tenim dret a sentir-nos un.
Perqué ens ha tocat la crueltat de estar tan lluny?,
de no poder besar-nos, de no poder mirar-nos als ulls i dir-nos que hi haurà de un demà per a nosaltres.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer