Cercador
Hi ha un racó d'estiu a cada dia laboral.
Un relat de: Epicuri- Compartir:
Em fa un goig molt gran veure-les xerrar,
sentir-les volar, amb aquest verd llampant
que trina.
Per què les formigues són tan ben adaptades?
Els autèntics dinosaures del planeta:
vuitanta mil mil.lions d'anys i escaig
massa disciplinades.
Són Barcelonins els porcs senglars?
Noctàmbuls errants; surten en família,
la guàrdia urbana els barra el pas,
els acompanya ritualment a la muntanya.
No es recomanat donar-lis de menjar.
Són molt persones els animals,
que animals que en son sovint
per contra tantes i tantes
persones.
Mira que la "copla" ho diu
escolta-la en qualsevol
idioma.
Si no tienes "felicidà"
de sabio no tienes
"na"
Mort el gos, morta la ràbia!
https://fbcdn-sphotos-a.akamaihd.net/hphotos-ak-snc6/282476_2275096197707_1257756556_32793708_2641104_n.jpg
sentir-les volar, amb aquest verd llampant
que trina.
Per què les formigues són tan ben adaptades?
Els autèntics dinosaures del planeta:
vuitanta mil mil.lions d'anys i escaig
massa disciplinades.
Són Barcelonins els porcs senglars?
Noctàmbuls errants; surten en família,
la guàrdia urbana els barra el pas,
els acompanya ritualment a la muntanya.
No es recomanat donar-lis de menjar.
Són molt persones els animals,
que animals que en son sovint
per contra tantes i tantes
persones.
Mira que la "copla" ho diu
escolta-la en qualsevol
idioma.
Si no tienes "felicidà"
de sabio no tienes
"na"
Mort el gos, morta la ràbia!
https://fbcdn-sphotos-a.akamaihd.net/hphotos-ak-snc6/282476_2275096197707_1257756556_32793708_2641104_n.jpg
Comentaris
-
Aprendre dels animals gauditnt[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 04-08-2011 | Valoració: 10
Hem d'aprendre moltes coses dels animals, gaudint d'ells, gaudint de nosaltres mateixos com a animals que som. Contemplar formigues, cotorres o senglars, contemplar nens jugant, nenes remenant, dones xerrant, àvies assegudes a la Rambla, avis emprenyats, turistes despistats de cara vermella, voltors amb ulls negres caçant. Tots som tan animals! Una abraçada.
aleix
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
428758 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com