Cercador
Hi ha tardes d'estiu...
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Hi ha tardes d'estiu que se t'emporten amb la bicicleta pels camins dels camps i de les herbes altes verdes i de color blat.
La tarda duu el camí fins on creix un arbre esponerós que fa l'ombra que cal i sota del qual algú t'hi espera amb tants petons que no te'ls acabaràs. Amb tot ple de rialles penjaran del brancatge, fruits subtils sobtats.
Hi ha tardes lliures i romàntiques d'estiu que porten aquestes coses.
Hi ha tardes d'estiu esventilades per haver plogut el dia abans.
Hi ha tardes d'estiu amb cortines ballarines que fan panxa i no deixen passar els mosquits.
La tarda t'estira i mandroseja amb tu i voldrà que la portis a una plaça i que t'asseguis en una terrassa i que demanis un batut sabent quin sabor triar, i mira que et costa!
Hi ha tardes d'estiu amb nens descalços ajeguts com ganduls al sofà mirant cartoons. Que no saps com arrencar-los-en...si no és fent-los escoltar el patinet engrescat que proposa baixades ràpides per carrers guarnits de Festa Major amb mil garlandes que saluden.
Hi ha tardes que et demanen rosegar fonoll i caminar amb xiruques mentre avances amb els ulls ben oberts mentre copses l'essència que sou la tarda i tu (i el què o qui afegeixis).
Hi ha tardes que volen talls de síndria que ha estat refrescant-se en un safareig amb verdet que fa relliscar les granotes badoques. Talls quarts de lluna enrojolada.
Hi ha tardes que preparen vespres i nits de converses i estels i, de ben segur, una lluna abillada de tuls, per acabar de fer lluir el que la tarda d'estiu ha encetat.
Aquesta mena de tarda que et pren l'ànima.
La tarda duu el camí fins on creix un arbre esponerós que fa l'ombra que cal i sota del qual algú t'hi espera amb tants petons que no te'ls acabaràs. Amb tot ple de rialles penjaran del brancatge, fruits subtils sobtats.
Hi ha tardes lliures i romàntiques d'estiu que porten aquestes coses.
Hi ha tardes d'estiu esventilades per haver plogut el dia abans.
Hi ha tardes d'estiu amb cortines ballarines que fan panxa i no deixen passar els mosquits.
La tarda t'estira i mandroseja amb tu i voldrà que la portis a una plaça i que t'asseguis en una terrassa i que demanis un batut sabent quin sabor triar, i mira que et costa!
Hi ha tardes d'estiu amb nens descalços ajeguts com ganduls al sofà mirant cartoons. Que no saps com arrencar-los-en...si no és fent-los escoltar el patinet engrescat que proposa baixades ràpides per carrers guarnits de Festa Major amb mil garlandes que saluden.
Hi ha tardes que et demanen rosegar fonoll i caminar amb xiruques mentre avances amb els ulls ben oberts mentre copses l'essència que sou la tarda i tu (i el què o qui afegeixis).
Hi ha tardes que volen talls de síndria que ha estat refrescant-se en un safareig amb verdet que fa relliscar les granotes badoques. Talls quarts de lluna enrojolada.
Hi ha tardes que preparen vespres i nits de converses i estels i, de ben segur, una lluna abillada de tuls, per acabar de fer lluir el que la tarda d'estiu ha encetat.
Aquesta mena de tarda que et pren l'ànima.
Comentaris
-
I és que l'estiu... [Ofensiu]GiselaFV5 | 09-07-2012 | Valoració: 8
Serveix per aprofitar-lo. Un bonic relat que et fa respirar l'aroma que desprén l'estiu. Jo, per desgràcia, no puc respirar aquesta fragància perquè estic lesionada però el teu relat m'ha recordat aquelles boniques tardes d'estiu de les que gaudia fins ara.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
435458 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com