Hi ha tantes maneres de morir...

Hi ha tantes maneres de morir
que el món és ple
de cadàvers que caminen.

Quanta raó en aquesta frase! Enhorabona pel relat. Seguiré llegint-te.

Una besada literaria:)

eis guapa! bones; com anem?

He vingut a parar al teu poema des de l'enllaç del seu germanet petit de l'Àfrika! (ara aniré a llegir-me el seu...)

Has anat citant vàries situacions i moments que et poden fer sentir com si perdéssis la vida...

Em quedo especialment amb els dos últims paràgrafs:

- el primer pel Carpe Diem que deixa intuïr: no desaprofitar el temps que et queda; projectar allò que creus a la teva vida real; viure tot el que vols conéixer...

- i el segon; per la visió que dones de la vida: persones que morint van vivint: cadàvers caminants... m'agrada. Estranya i diferent, però m'agrada com hi jugues.

que vagi bé!
ens veiem;
Gemm@

ufs... m'ha encantat el teu relat, ostis que bó, realment currat, has sabut trobar les paraules exactes i perfectes de veritat que a mi també m'ha fet pensar molt, i me'l he llegit 2 cops seguits, molt bona feina.

Fins un altre. un peto

"magma"

realment aquest text m'ha fet pensar molt, té molta raó i m'encanta com ha estat escrit, es tan sincer... realment impresionant!!!!

quiet, sol, abandonat, amb companyia, entre carrers, amb un somrís, en cada moment....Morí. M'ha encantat, realment fantàstic!
un petonet fort!

més bé son tipus de condemna dolça,més que morir,només hi ha una forma de morir,avanç de morir son diferents les causes,però la mort només és una amant que s´alimenta dels nostres dois com humans..

He vist el teu poema destecat per l'editora i com que el títol m'ha cridat l'atenció he entrat a llegir-l'ho. Diria que no havia llegit mai res teu...
M'ha encantat aquest poema! I el millor de tot el final:

"Tot plegat, morir vivint.
Però morint, sempre morint, seguint la vida.
Hi ha tantes maneres de morir
que el món és ple
de cadàvers que caminen."

És un final molt contondent, que et fa quedar amb un "uau!!". Simplement genial!
I l'estructura t'ha quedat molt bé! ;P

Petons i una abraçada!!

Gorwilya

el final és bestial i contundent...si senyor...hi ha tantes maneres de morir...i qui està realment mort en vida. Fantàstica definició. Gràcies pels comentaris que em fas i bé respecte als reculls de poesia, només tinc publicada una antologia poètica, però a nivell local...he guanyat diferents concursos... i un de força rellevant, d'en Miquel Martí i Pol a Barcelona, però de moment encara no he publicat res important, només reculls col·lectius dels diferents certamens que he guanyat, però que no estan en venda...espero poder publicar algun dia en alguna d'aquestes editorial més reconegudes...és el que voldria i em faria molta il·lusió, perquè tot i que m'agrada molt escriure...que t'ho reconeguin és molt gratificant. Gràcies pel teu interés i comentaris tan amables. 1Ptó. ESPIRAL.

morir... davant del mirall creient que les ratlladures del vidre són arrugues de la pell...morir desitjant només imatges rotundes, de balenes gegants, despreciant els peixos daurats de l'estany de la plaça... morir buscant somnis sense sortida com l'ombra que es masturba sota el sol... morir pres de silenci, sense saber deixar escapar l'ànima per la boca... morir d'ambició de cims, caient cap amunt o cap avall... morir d'excès de grandesa sense saber sacsejar el silenci i veure com brillen les paraules...
Una abraçada, mestra!!!!
(Lamento lo del gosset mort... )

millor viure

que em passa quan inicio la lectura dels teus poemes, un pensament reflexiu, profundament interioritzat, se m'instal·la còmodament al costat i em fa companyia tot el temps que dura la lectura. I aquest mateix pensament m'ajuda a treure el millor de les teves paraules i a intentar dir-te-les després en un comentari.

I avui et puc dir que m'agrada aquest recull de situacions i de sentiments, d'emocions i de decepcions que ens poden portar a la "mort" en vida. I poso mort entre comentes perquè, òbviament, no és una mort física, és una mort emocional, que et paralitza l'ànima i que moltes vegades pot arribar a ofegar-te totes les ganes de futur. Per sort, aquests moments que poden fer tan mal, sempre es superen, el temps ens ajuda a fer-ho, encara que en el moment en què es produeixen et semblin impossibles de superar.

El teu poema podria ser un bon referent al qual recórrer quan ens sentim immersos en la frustració o en la desesperació; només deixa'm afegir-hi una petita observació (al meu parer, clar!): crec que és un poema una mica massa llarg. Les primeres cinc estrofes són intenses i precises. En canvi, crec que la 6a, 7a i 8a dilueixen una mica l'efecte colpidor de les anteriors, perquè entre les tretze estrofes has intentat recollir un ventall amplíssim (potser una mica massa) dels fets que et poden induir a aquest "morir" repetit des del principi. Però crec que a mesura que vas endinsant-te en la seva descripció, li vas restant força a les estrofes inicials, que em semblen les més poètiques i les més descriptives d'un estat d'ànim davant d'unes situacions adverses.

L'última estrofa, per descomptat, és imprescindible. Per al meu gust, hauria d'haver estat la sisena estrofa... i l'última. Crec que així, el poema hauria guanyat en efecte, en intensitat i en determinació.

I et diré més: crec que aquestes estrofes de les quals et parlo (6a, 7a, 8a), lleugerament modificades perquè resultessin més colpidores, podrien haver estar el motor conductor d'un altre bon poema que, potser seguint en una línia similar, hauria pogut ampliar aquest aspecte desolador que poden arribar a oferir-nos tantes altres "maneres de morir".

Un petonàs, Salz!

PD1. Espero que tot això que t'he comentat tan sincerament, no em costi una pila de Bayles amb cafè i gel, o un sopar mexicà.... que, vés, mai no se sap!

PD2. Una abraçada.

PD3. Felicitats, de veritat, per tot aquest gran poemari que, de mica en mica, ens vas deixant compartir. A mi, personalment, em permet entrar en un món poètic fascinant.

Hola Salz,
Feia dies que no et llegia ja que aquests dies he estat intentant tancar petits projectes. Ara, abans de posar-me altre cop per feina, em relaxa llegir els poemes dels meus companys. Aquests dies estic refent petits poemes que possiblement penjaré ben aviat, i curiosament n'hi ha un sobre la mort que vaig escriure fa molts anys i que possiblement tu m'hagis fet adonar que a través dels anys "hi ha tantes maneres de morir", però alhora n'hi ha tantes de viure... Denoto en els teus poemes un apropament al teu interior sense haver d'estrafer cap mot. Evoques amb solidesa el millor de tu mateixa i això és nota moltíssim. Crec, que hi ha un món obscur, tens raó, però també crec que n'hi ha un altre amb molta llum i que aquesta llum creix i creix. Saps ,Salz, ets una de les persones que més remor sento quan et llegeixo i tal vegada fa que no perdi el meu afany per anar llegint i escrivint versos, al mateix temps que desitjo que tots siguem capaços, malgrat els nostres errors, a fer un món millor.
Brindo pels teus poemes, pels teus lectors i, sobretot, per les noves paraules,
Roda03

Hola Salzburg! Crec que no t'havia llegit mai i la veritat és que m'ha agradat força el teu poema. És senzill, però el misstge que ens porta ens fa reflexionar sobre la vida i sobre com la vivim... En destaco els últims versos:

"Hi ha tantes maneres de morir
que el món és ple
de cadàvers que caminen."

Per mi, els millors. Tot i que, bé, espero que no n'hi hagia tants cadàvers que caminen...
M'enduc del teu poema encara més ganes de viure i de defugir aquesta mort de l'ànima.

Petons!

Al teu comentari del meu "Fred de viure" l'has encertada de plè. I tens raó, va molt bé això d'escriure per treure el que neguiteja, com dius. Gràcies.
Perfecte. "Hi ha tantes maneres de morir...", un relat perfecte. Encara que les coses no tenen per què ser així, però molt sovint ho són.

Endavant.

Cada cop que es marcia una il·lusió, que renunciem a un somni, que no som capaços de preguntar-nos què volem en realitat morim una mica. Petites fraccions retallades dins del nostre cor, forats invisibles per on s'escola l'energia.

Copsant tantes maneres de morir també has obert la porta a infinitat d'instants per viure; petits i grans moments que tantes vegades arriben sols en els moments més inesperats, d'altres que criden per ser trobats i ens van deixant senyals pel camí.

El final l'he trobat colpidor, gairebé fa mal; potser perquè tinc la sensació de que hi ha molta gent que només "sobreviu" i això és tan trist com real...
Viure i morir van units per llaços inseparables, però això de morir en vida és molt més esfereïdor.

Gràcies per la reflexió, és un tema que ens haríem de plantejar sovint.

Petons!

En el transcurs de la vida anem morint poc a poc i deixan enrera trosets de nosaltres que només es poden recuperar amb la mamòria i el record. Constanment anem morin. M'AGRADAT.

súper guapo! :)

no sé molt què comentar, però m'ha agradat molt!

sobretot la última frase...

"que el món és ple de cadàvers que caminen", o alguna cosa així :)

molt guai nena :P


annna**

Aquí m'has matat eh..!
I tens tota la raó, hi ha mil maneres de morir, i realment el món és ple de cadàvers que caminen... Morir per un gest, per una llàgrima, per un silenci, per una paraula... Senzillament genial...
Ens passem la vida morint i neixent de nou, però suposo que és el que hi ha no? Per viure s'ha de morir, i segurament per a viure bé s'ha de morir de tant en tant...
En fi, que gràcies pel teu poema, és un d'aquells que s'agraeixen, que donen de pensar saps? Que ajuden...
Això si, posa tristet :P...
Molts petunikus!

jo em referia també a aquestes morts que tan hàbilment descrius Salzburg.

parlo de la mort precisament perquè la seva imatge tenebrosa potencia la imatge resplendent, joiosa, exultant, de la vida.

parlem de l'obscur per poder valorar en la justa mesura, la llum.

crec en la llum, estimo aquest regal meravellós que és la vida. i si parlo de la mort és perquè una i altra van juntes, com les dues cares d'una moneda.

Si n'acceptes una, cal acceptar l'altra, oi?

escrius molt bé, ets molt intel.ligent i, el més important de tot: tens un cor que batega d'amor i d'amistat.

Aquest sí que és un tresor!

gràcies per comentar-me, Salzburg!