Hi ha núvols.

Un relat de: onatge

Hi ha núvols de foc encès
i d'ells vaig teixint el meu estel.
L'horitzó sembla un collaret de corall.
Poso una rosa a la vall del teu pit.
Per la finestra oberta entra el poema de la brisa.
Les gotes de suor semblen perles
cultivades al riu de la vida.
el tic-tac del rellotge sembla
un atleta gandul, el temps, ara és viure.
Ara el cel és una paleta de colors de vida.
Se sent el grinyol d'una porta
que no està ni oberta ni tancada...
La bellesa no té pressa, és com una flor
que sempre va canviant de color,
però sempre és flor des de els pètals fins al tall.
Ara els peus reposen i respiren al vent.
A la part de l'habitació no hi ha
cap sant penjat ni cap creu, només un mirall,
un quadre amb un nu d'esquena,
i unes flors amb un gerro allargassat.
Els coloms voleien per les campanes del campanar.
Els coloms no van a missa però senten campanes.
Ara sabates sense peus a banda i banda de llit.
Ja és nit, deu ser allò de que
per l'agost a les set ja és fosc.
Ara la rosa del teu pit té les espines reposades.
Les paraules són com un camp sembrat.
Ara respirem amb la parsimònia natural de sempre.



onatge





Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

392478 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com