Hi ha mar, encara?

i hi serà sempre per aquells que, com tu, la veneren. Tan se val que la vulguin tapar amb roba blanca estesa, teulades i parabóliques. Sempre ens quedarà aquell recó on poder veure com el sol, a ponent, enrogeix la cala. I aquella olor de sal que m'acompanya després de llegir el teu bell poema.
Una abraçada

La mar em te el cor pres.

El teu poema canta allò que jo no se però voldria.
Et felicite amic.

La mar i tu sou una mateixa cosa

... deixeu-meu un lloc

Enhrabona

Pep

Merevallós anagnost, simplement punyent com la nostàlgia que sovint embolcalla les teves paraules, la del temps i els llocs perduts, els qui forem i ja no som, de la mar omnipresent, mare silent i protectora. Delicioses cada una de les teves paraules

De mar, n'hi haurà sempre!!
Sigui mar de terrissa o d'aigua salada,
mar de rostres amb onades de somriures,
mar surcat per vaixells amb rodes i criatures petites, endormiscades, que naveguen sobre l'oceà d'asfalt,
mars de records amb tempestes que produeixen malsons i calmes de somnis reparadors,
mars de pinassa i turons suaus i sotabosc olorós d'herbes remeieres,
massa d'aigua testimoni de llegendes, de mites, de nits màgiques en què les Onades són testimoni del canvi d'estació i el ritus purificador,
mars de paraules que crien peixos metàfores ... el mar, d'un color o un altre, sempre a la vora de la nostra platja.

El teu poema té un ritme que m'ha atrapat entre les seves aigües, sòlides i líquides!

T'envio una abraçada ben blava,
Unaquimera

Com enamorada del mar que sóc, m'ha encisat la teva poesia, semblant-me veure em els meus ulls tot el que descrius.
Serà el fet de rememorar el mar, els seus aromes, el que desprès de llegir aquest poema m'inunda de pau i nostàlgia?.
M'agrada molt com descrius.

Una abraçada

Naiade

Disculpa que empri un vers teu però tens un versar fotogràfic, que deixa sense paraules (això ja t'ho havia dit a altres comentaris).
Enhorabona fotògraf!!! Tot i que la teva pintura no queda enrera.
Soc agraciat per poder gaudir diàriament de na Forana.
Gràcies altra cop!!!!

Crec que ací hi ha una altra bona cançó. L'estructura del poema amb hexasíl·labs és escaient per a musicar-lo. Almenys, això em diu el meu paisà, el cantant Josep Aparicio "Apa", encara que ell és més del cant d'estil, com anomenem per aquestes terres el cant tradicional valencià...
També em diu que prefereix les estrofes de cinc versos (quintetes) a les que, normalment faig, de quatres (quartetes). Jo crec que són manies seues, doncs si li manca un vers, repeteix el darrer i... arreglat!
Volia dir-te que aquestes reflexions teues sobre la mort del mar, me les he fetes moltes vegades. Recorde la cançó "Plany al mar" del Serrat, que em va arribar fins l'ànima... Com m'han arribat aquests versos teus, benvolgut amic (virtual de moment) de les Illes... Però vull ésser possitiu, i dir-te que encara crec en l'espècie humana, malgrat totes les seues malifetes, i a la teua pregunta final vull contestar: Que sí! Que hi ha mar encara, i que hi haurà mar mentre la vida no desaparega d'aquest planeta...
Una forta abraçada!
... I endavant!
FRANCESC

PS M'he permés enviar la teua cançó "Si de cas me morís" a alguns amics, i també a alguns companys relataires...
Mai no se sap, i potser l'escolte un productor i aleshores et "montes en el dólar"...

sí, ja ho sé, el títol de la cançó és "si de cas me morís". Disculpes!

Acabo d'adonar-me d'una cosa curiosa. Des de l'ordinador que utilitzo, una altra persona havia deixat oberta una sessió de REC (un company de feina, lector d'aquests paratges). He inserit un comentari i m'ha sortit signat amb el seu nom. El comentari, però és meu. Ara m'he adonat que a mi m'ha deixat un parell de notes.
En fi, que el que ha rebut la peça, i te'n felicita, sóc jo, l'Antoni Casals i no l'hipòcrates-Eudald. Encara que no puc descartar que ell ho faci algun dia.

Benvolgut Anagnost-Jaume, i tant que n'hi ha de mar, perquè hi és en els teus poemes, en les teves cançons. A mi, que de vegades se'm fa difícil de llegir poesia en art menor (ves per on, direu, quines manies!) em semblen colpidores les imatges i meravellosa la capacitat que tens de donar sonoritat als teus versos.
Aprofito per dir-te que he escoltat (via Francesc Arnau i Chinchilla) la versió musicada del teu poema "Si jo fos mariner". Molt bona. Genial. M'ha agradat molt. No tinc adjectius per parlar-ne. O sigui que únicament puc felicitar-te'n. Per cert, jo sí que havia sentit abans la Marisa Rojas, versionant la Sade, entre d'altres peces, i la trobo una cantant amb una veu molt sensual i encisadora.
Una abraçada, company!

encara que, per a mi, nomes sigui en el record.

Encara ara, que ja porto tres mesos a Castella, puc sentir dins meu el bramar de les onades. recordo el seu aroma, el seu sabor.....
Veig, en mig de somnis, les gavines tornar d´una jornada de pesca, al meu terrat.
El mar es nostre i a qui l´estima sempre li regala un somriure.