HI HA GENT QUE LLIGA PER INTERNET?

La deslocalització m’havia separat del meu Pere i el meu moneder li havia permès que es distanciés 1.485 quilòmetres que em farien retrobar-lo al cap de dues hores i 20 minuts de vol en low cost. Mentre, ens podíem comunicar diàriament amb l’Skype. Quin remei!
I va ser en el primer Skype quan vaig sentir el tuc-tuc-tuc, després d’haver-me tret una màscara relaxant de mitja hora per fer bona cara, quan el vaig veure amb cara de pocs amics:
- Hola! Com estàs, Anna?- em va preguntar amb veu incòmode.
- Una mica cansada. Ara acabo de desar la compra al rebost. I avui tot m’ha sortit malament- vaig contestar amb veu deprimida.
- Com vols que no et surtin les coses malament?- canviant la veu incòmode per histèrica.
- Què dius?- aixecant la meva veu deprimida cap al nivell histèric.
- Tu només pensen en tu. He decidit trencar la nostra relació. Ets molt egoista, Anna!
- Que t’has transformat, Pere? Vas marxar dient-me que llàstima que no poguéssim fer un polvo.
- Un polvo amb tu? Tu t’has pensat que estic boig?
- Mira, que apago l’ordinador...
- No, no l’apaguis. Deixa’m tranquil•litzar-me una miqueta i dir-te tot el que et vull dir... No ets la meva dona ideal. Vaig anar amb tu com podia haver anat amb una altra. Més ben dit, vas ser tu la que se’m va enganxar com una paparra... He de fer esforços grossos per tenir una conversa seriosa amb tu perquè no em deixes parlar. No puc entrar ni en els incisos... He estat un covard per no dir-te el què sentia abans però la nostra relació per a mi era una simple rutina, tornava a casa com quan anava al treball, sense més, robotitzat, sense posar-li sentiments... I he aprofitat la crisi de l’empresa per desfer-me de tu. No puc seguir aquesta relació tan hipòcrita.
- Malparit. Ets un malparit. No tens sentiments, per això no me’ls has pogut mostrar. I aprofito per dir-te que l’únic orgasme que penses que vaig tenir era fals. Ets un malfollador. No pots omplir-me ni a mi ni a cap dona.
- Eh, para, para...
I això vaig fer, desconnectar-me.