Cercador
hi ha fades que es diuen CLAUDIA
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Per a una fada viva, amiga, gran persona, que la màgia de la lluna va dibuixar en el meu camí... gràcies, Claudia!
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Hi ha cossos que tenen ales,
hi ha ales fetes de llum,
hi ha fades que acaronen
amics que ploren lluny.
Hi ha fades que tenen cos,
(en conec una, us ho juro!)
hi ha camins fets d´estrelles
que mai ha trepitjat ningú.
Hi ha Ilargi "and" Betea,
hi ha fades que tenen cor,
hi ha cors apedaçats
on hi caben tres-cents-ú.
Hi ha ulls que mai s´adormen,
hi ha ànimes sense gàbia,
hi ha fades que dels silencis
fan néixer versos i mots.
Hi ha lluna, hi ha màgia,
hi ha fades que es diuen CLAUDIA,
hi ha bruixetes que tenen sort.
Si tu poguessis, oh, fada!,
de les pedres neixerien flors.
Comentaris
-
caram![Ofensiu]moher | 22-02-2005
A mi m'escriuen una cosa així i em quedo empatxat de felicitat durant un mes sencer...molt emotiu!
Felicitats per escriure un poema tant generós.....de totes maneres la Clàudia realment sembla molt, molt bona persona, suposo que part del mèrit també és d'ella, que t'ha inspirat!
Apa noi, adéu!!!! Et seguiré llegint...!!
moher -
Buff... :')[Ofensiu]Ilargi betea | 30-01-2005 | Valoració: 10
M'has deixat sense paraules, aquest cop potser encara més perque és un poema més personalitzat, el sento tan proper...
Hi ha fades que quan reben regals com aquests senten que els ulls se li humitegen i una mena de pressió al pit que no fa patir gens ni mica, tot el contrari. Potser és perque l'habitant número 301 del seu cor s'hi està fent un lloc ben gran...
Mil gràcies nino! No canvïis mai,eh!
Una abraçada, molta màgia i un petonàs!
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1303529 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )