Hi ha dies. I dies.

Ja he acabat els dos primers exàmens d'anglès. Com que no reconec a ningú, m'assec a fora, en un banc on hi toca el sol. Trec l'entrepà de pa de motlle sense crosta amb patè. Mica en mica, vaig fent trossets petits de pa i me'ls vaig posant a la boca. Un trosset. Un altre trosset. M'aborreixo. Intento queixalar l'entrepà directament, però no puc obrir la boca més de dos centímetres sense que em faci mal. Sospiro, i continuo fent trossets petits de pa. Una mica de patè mal untat em cau sobre els pantalons, i el tiro a terra, sospirant de nou. Miro el rellotge. Encara falta una hora. Faig un altre trosset petit de pa. La panxa em fa una mica de mal, i creuo els dits perquè no sigui el que m'imagino. Miro l'entrepà, que tot i la gana, es presenta etern. Una altra queixalada, i recordo que la boca em fa mal. Sospiro mirant al meu voltant. No, no conec a ningú. Quin aborriment. Agafo el mòbil, i no hi ha cap missatge. Començo a escriure'n un, però me'n canso i endreço l'aparell de nou. Un trosset d'entrepà. Un altre trosset d'entrepà. Un altre. També me'n canso, i el deixo sobre la meva falda. Miro el rellotge. Falten cinquanta minuts. Faig un altre trosset d'entrepà i me'l poso a la boca. El mastego. Fa poc em van dir que, per anar bé, s'havia de mastegar vint vegades cada tros. M'entretinc mastegant vint vegades el tros d'entrepà, però com que ja en portava unes quantes, suposo que l'acabo mastegant més de vint cops. M'ho empasso, i agafo un altre trosset. Em cau a terra. El cullo i me'l poso al costat. Després faré un volt i el llençaré a unes escombraries. Torno a fer un trosset. He oblidat que s'ha de mastegar vint cops. Trec l'ampolla d'aigua de dins el bolso. En faig un glop. Torno a deixar l'ampolla d'aigua a dins el bolso. Miro el rellotge. Falten tres quarts d'hora. Decideixo deixar estar l'entrepà. El torno a embolicar amb paper de plata. És impossible embolicar-lo bé de nou. És igual, per això he dut una bossa de plàstic. Ho poso a dins, i veig que també hi ha l'ampolla d'aigua. La trec, i faig un parell de glops. La torno a endreçar. Agafo els apunts de gramàtica d'anglès. I would rather you didn't go to the disco tonight. Que parles de futur o de present.. She would rather they had gone.. Sospiro. Endreço els apunts. Agafo un llapis HB, i amb una maquineta, li faig punta. Trec el llibre de crucigrames d'en Màrius Serra.

Miro el rellotge. Falta un quart d'hora. M'aixeco, la classe està a dues passes, però hi vull ser aviat. Arribo dins l'edifici quan falten catorze minuts. Aprofito i vaig al lavabo. M'adono que abans tenia raó: m'ha baixat la regla. No duc cap compresa. A fora sento veus. Surto. Però ja han marxat. Una noia surt d'un lavabo. Li pregunto si té una compresa, un tampó, alguna cosa. Diu que no. Una dona surt d'un lavabo. La resta de portes ja estan obertes. És la meva única oportunitat. Li suplico si té una compresa, un tampó, alguna cosa. Em diu que no n'està segura. Comença a regirar el bolso. Treu un tampó, dels de "per si de cas". Diu que és maxisuper. Li responc que és igual, que ja em va bé. De fet no em va bé, mai faig servir tampons. I aquest és maxisuper. Miro el rellotge. Falten deu minuts. Quan vaig a posar-me'l, se'm mig desmunta. Finalment me'l poso. Malament, però me'l poso. Pujo cap a la classe, on saludo amb un cop de cap la dona d'abans. El tampó està molt mal posat. Em fa mal. Falten set minuts. Començo a suar del mal. M'entra una mena de suor freda que s'assembla als segons abans d'un mareig. Se m'entelen els ulls. M'agafo fort a la paret i sospiro. Em continua fent mal. Suo, i suo. No puc fer un examen així. Falten cinc minuts. Baixo de nou als lavabos. Em trec el tampó. El substitueixo per un bon plec de paper higiènic. Falten dos minuts. Corro cap a la classe. És hora. Encara no han entrat.

Surto de l'examen. Fa dos dies que passo gana perquè em fa mal la boca al menjar. Decideixo anar un moment a urgències. M'arribo fins allà. Apreto el timbre. M'obren la porta. Em pregunten: ets tu, la malalta? Somric i dic que sí. Mentre entro a la consulta, li explico tot. Fa dos dies que em fa mal la boca al obrir-la. És per dins, a la galta. Com si m'hagués mossegat. Però no recordo haver-me mossegat. Hi tinc com una "raja", així, blanquinosa. No crec que sigui res. Però em fa mal per menjar. No deu ser res, dona. No ho sé, per això he vingut. A veure, seu aquí. Obre la boca. Hmm.. No hi tens res, eh? Ja, però em fa mal per menjar.. Ui! però si això no és res, dona! Sí bé, millor, però és que.. Què vols, un gel per què et passi el dolor? Sí, no ho sé. Alguna cosa perquè no em faci mal al menjar. No cal ni que faci fitxa d'això, no és res. Ja, però em molesta. En tres dies se't cura, no passa res. Ja ho sé que no passa res, escolta, perdona per no tenir una ferida mortal a la boca! No, això no ho he dit. Però ho he pensat. Té, t'hi poses això tres cops al dia. Gràcies. I no et preocupis, que no és res. Passi-ho bé.

Vaig fins a casa. A davant de casa, hi ha una residència d'avis. Amb avis aborrits. Li pregunto a la meva mare si vol el cotxe a fora. Em diu que sí. Hi ha lloc per aparcar al costat de la vorera de la residència. Just davant la porta. Miro cap a la porta de la residència. Hi ha una vella mirant-me. Començo a aparcar. Feia molt que no aparcava. I fa poc que tinc el carnet de conduir. I no condueixo gaire. Aparco. El cotxe em queda separat de la vorera. Torno a mirar cap a la porta. La vella d'abans, encara em mira. Acosto el cotxe a la vorera. Em queda tort. Miro a la porta. La vella fa gestos a algú perquè s'acosti a la porta. Poso el cotxe recte. Em queda separat. Miro a la porta de nou. Hi ha dues velles mirant per la porta. Torno a intentar posar el cotxe bé. Baixo. Miro a la porta. Hi ha tres velles mirant per la porta. Miro el cotxe. Està tort. Em moro de vergonya. De sobte, i ves a saber per quin motiu, recordo que al final no he llençat el trosset d'entrepà.