Cercador
HEROI AMB BONA CONSCIÈNCIA
Un relat de: Alromat- Compartir:
HEROI AMB BONA CONSCIÈNCIA
Dins l'esglèsia hi havia unes vint persones entre els creients que hi eren per resar i els turistes que havien anat a veure el seu interior com recomanaven algunes guíes turístiques.
Ell anava caminant per un dels laterals de la nau amb la motxilla a l'esquena intentant semblar un turista més dels que visitava l'esglèsia.
Faltaven trenta minuts perque comencés la missa i encara no havia complert el seu objectiu. Quan va veure que ningú l'observava, va acostar-se cap a l'altar. Es va situar justs al costat de l'altar, va despenjar-se la motxilla de l'esquena i dissimuladament i amb molt de compte va deixar la motxilla sota la taula de l'altar.
Llavors va anar a seure a l'última fila de l'esglèsia, al costat de la porta, mentre dins la motxilla el temporitzador de l'explosiu anava descomptant el temps que faltava perque explotés.
Més de vint anys enrere va haver una època on gairebé cada dia anava a aquella esglèsia. Anava a fer la catequesi per preparar-se per fer la comunió. Al principi tot anava bé però amb el pas del temps el capellà va començar a tenir una actitud estranya cap a ell i els altres nens amb els que compartia catequesi.
El capellà els hi deia que no passava res i que allò estava bé, però ell sabia que no era normal que els toqués i els fés despullar davant seu. Tot i això, mai va dir res, potser per por o potser per vergonya.
Però allò va destrossar la seva vida per sempre. Encara no ho havia superat.
Però ara, tants anys després, aquell capellà per fi pagaria tot el que li havia fet a ell i a als altres nens. Li havia costat anys aprendre a fabricar la bomba i planificar-ho però per fi havia arribat el dia.
A l'hora en punt el capellà va aparèixer i es va dirigir a l'altar per començar la missa.
Ell desde l'última va observar la gent que hi havia sentada per escoltar la missa. No hi havia ningú assegut a primera fila i esperava que això evités més víctimes a part del capellà. Va mirar el seu rellotge. Quedaven cinc minuts perque la bomba explotés.
Va observar fixament al capellà recordant l'infern d'infància que li havia fet passar. Volia veure el seu rostre en el moment de l'explosió i quan per fi acabés amb la vida d'aquell desgraciat.
Quan quedaven menys de dos minuts per l'explosió, el capellà va anunciar l'entrada d'una coral de nens per actuar durant la missa. La porta principal de l'esglèsia es va obrir i un grup d'uns vint nens de vuit o nou anys van entrar i es dirigien cap a l'altar. Ell va mirar el rellotge. Faltaven vint segons per l'explosió ....
Tothom mirava els nens com es dirigien cap a l'altar i ell va reaccionar rapidament. Es va aixecar de cop i va cridar fort que s'aturessin mentre corria cap al nen que
encapçalava la fila. Li va donar temps a posar-se davant seu i fer-los una mica enrere però llavors es va sentir l'explosió. L'ona expansiva el va fer caure a terra juntament amb alguns dels nens.
Quan es va despertar era dins d'una ambulància que estava aturada just davant de l'esglèsia i va poder veure molt moviment de gent atenent els ferits. Va sentir com algú al seu costat li preguntava si es trobava bé. Notava un fort dolor al cap i a les costelles. El metge li va dir que no semblava que tingués res trencat i que havia tingut sort. A ell li van venir al cap els nens de la coral i va preguntar per ells.
Tots estan bé. Només alguns cops o petites ferides.
Hi ha hagut algun mort?
Només un. El capellà.
Va somriure per dins. Després de tot, havia complert l'objectiu. Podria haver estat un gran desastre però ho va poder evitar a temps.
Un parell de policies van entrar a l'ambulància i li van dir que volien fer-li un parell de preguntes.
Hi ha alguns testimonis que asseguren que vostè va salvar els nens perque just abans de l'explosió va aturar-los cridant. Com sabia que hi hauria una explosió? Que va veure?
Va haver d'improvisar una resposta ràpida.
Vaig veure el capellà agafant alguna cosa de sota l'altar. Una bossa o una motxilla, no ho sé. I vaig pensar el pitjor ....
Doncs senyor, li he de dir que vostè s'ha convertit en un heroi. Aquí fora hi ha un munt de pares i mares dels nens esperant-lo per poder donar-li les gràcies per salvar els seus fills. Es una gran sort que just avui vostè estigués present a la missa. Hi va molt sovint?
No, no gaire. Potser a partir d'ara hi aniré més.
Els policies es van acomiadar d'ell i es va quedar sol. Va tancar els ulls i va plorar. Havia tancat una etapa de la seva vida. Per fi havia mort aquell pederasta.
Uns minuts després es va aixecar i va sortir de l'ambulància. Un nombrós grup de nens i adults van acostar-se cap a ell per donar-li les gràcies. Alguns l'abraçaven i tot. Era un heroi per aquelles persones. Un heroi amb bona consciència.
Dins l'esglèsia hi havia unes vint persones entre els creients que hi eren per resar i els turistes que havien anat a veure el seu interior com recomanaven algunes guíes turístiques.
Ell anava caminant per un dels laterals de la nau amb la motxilla a l'esquena intentant semblar un turista més dels que visitava l'esglèsia.
Faltaven trenta minuts perque comencés la missa i encara no havia complert el seu objectiu. Quan va veure que ningú l'observava, va acostar-se cap a l'altar. Es va situar justs al costat de l'altar, va despenjar-se la motxilla de l'esquena i dissimuladament i amb molt de compte va deixar la motxilla sota la taula de l'altar.
Llavors va anar a seure a l'última fila de l'esglèsia, al costat de la porta, mentre dins la motxilla el temporitzador de l'explosiu anava descomptant el temps que faltava perque explotés.
Més de vint anys enrere va haver una època on gairebé cada dia anava a aquella esglèsia. Anava a fer la catequesi per preparar-se per fer la comunió. Al principi tot anava bé però amb el pas del temps el capellà va començar a tenir una actitud estranya cap a ell i els altres nens amb els que compartia catequesi.
El capellà els hi deia que no passava res i que allò estava bé, però ell sabia que no era normal que els toqués i els fés despullar davant seu. Tot i això, mai va dir res, potser per por o potser per vergonya.
Però allò va destrossar la seva vida per sempre. Encara no ho havia superat.
Però ara, tants anys després, aquell capellà per fi pagaria tot el que li havia fet a ell i a als altres nens. Li havia costat anys aprendre a fabricar la bomba i planificar-ho però per fi havia arribat el dia.
A l'hora en punt el capellà va aparèixer i es va dirigir a l'altar per començar la missa.
Ell desde l'última va observar la gent que hi havia sentada per escoltar la missa. No hi havia ningú assegut a primera fila i esperava que això evités més víctimes a part del capellà. Va mirar el seu rellotge. Quedaven cinc minuts perque la bomba explotés.
Va observar fixament al capellà recordant l'infern d'infància que li havia fet passar. Volia veure el seu rostre en el moment de l'explosió i quan per fi acabés amb la vida d'aquell desgraciat.
Quan quedaven menys de dos minuts per l'explosió, el capellà va anunciar l'entrada d'una coral de nens per actuar durant la missa. La porta principal de l'esglèsia es va obrir i un grup d'uns vint nens de vuit o nou anys van entrar i es dirigien cap a l'altar. Ell va mirar el rellotge. Faltaven vint segons per l'explosió ....
Tothom mirava els nens com es dirigien cap a l'altar i ell va reaccionar rapidament. Es va aixecar de cop i va cridar fort que s'aturessin mentre corria cap al nen que
encapçalava la fila. Li va donar temps a posar-se davant seu i fer-los una mica enrere però llavors es va sentir l'explosió. L'ona expansiva el va fer caure a terra juntament amb alguns dels nens.
Quan es va despertar era dins d'una ambulància que estava aturada just davant de l'esglèsia i va poder veure molt moviment de gent atenent els ferits. Va sentir com algú al seu costat li preguntava si es trobava bé. Notava un fort dolor al cap i a les costelles. El metge li va dir que no semblava que tingués res trencat i que havia tingut sort. A ell li van venir al cap els nens de la coral i va preguntar per ells.
Tots estan bé. Només alguns cops o petites ferides.
Hi ha hagut algun mort?
Només un. El capellà.
Va somriure per dins. Després de tot, havia complert l'objectiu. Podria haver estat un gran desastre però ho va poder evitar a temps.
Un parell de policies van entrar a l'ambulància i li van dir que volien fer-li un parell de preguntes.
Hi ha alguns testimonis que asseguren que vostè va salvar els nens perque just abans de l'explosió va aturar-los cridant. Com sabia que hi hauria una explosió? Que va veure?
Va haver d'improvisar una resposta ràpida.
Vaig veure el capellà agafant alguna cosa de sota l'altar. Una bossa o una motxilla, no ho sé. I vaig pensar el pitjor ....
Doncs senyor, li he de dir que vostè s'ha convertit en un heroi. Aquí fora hi ha un munt de pares i mares dels nens esperant-lo per poder donar-li les gràcies per salvar els seus fills. Es una gran sort que just avui vostè estigués present a la missa. Hi va molt sovint?
No, no gaire. Potser a partir d'ara hi aniré més.
Els policies es van acomiadar d'ell i es va quedar sol. Va tancar els ulls i va plorar. Havia tancat una etapa de la seva vida. Per fi havia mort aquell pederasta.
Uns minuts després es va aixecar i va sortir de l'ambulància. Un nombrós grup de nens i adults van acostar-se cap a ell per donar-li les gràcies. Alguns l'abraçaven i tot. Era un heroi per aquelles persones. Un heroi amb bona consciència.