Cercador
Heptameró (I)
Un relat de: sants78El dit de l'estatua de Colom està fart. S'ha cansat de l'etern retret, « no assenyala Amèrica ». És culpa d'ell que Amèrica es trobi exactament en la direcció contraria? No, definitivament no, ell és metal·lic i no pot moures per corregir l'error dels seus creadors.
Però hi ha una cosa a la que no pot parar de fer voltes, una vegada i una altra. Què assenyala? On porten els camins invisibles que neixen en ell i que creuen el mar? Què s'amaga darrera de l'horitzó?
Així doncs, un dia d'estiu qualsevol, dels que el Sol castiga el Passeig Maritim i la Rambla s'omple de personatges el dit de l'estatua de Colom va decidir trencar el seu silenci de 100 anys, i en un suau xiuxiueig va cridar a un dels ocells que revolotejaven al voltant del cap del descobridor, a un que feia poc que havia escampat les seves defecacions entre el cap del mariner d'origen desconegut i un gros guiri alemany.
-Eh tu! -va dir el dit.
-Ho sento, perdó, jo no volia...
-Tranquil, no cal que t'excusis, jo de vegades també sento ganes de ser un ésser viu com tu per imitar-te.
-Bé, jo...
-Escolta, només et vull demanar un favor.
-Digues.
-Vols ser les meves ales?
-Com, com? Pots repetir? Crec que no t'he entès...
-Vull saber que és el que estic assenyalant, però no puc veure més enllà de l'horitzó. Em faries el favor de volar en linea recta per veure exactament que assenyalo?
El colom no va trobar gaire sentit a les paraules del dit, però després de tants anys fent servir l'estatua com atalaia i letrina es va veure obligat a acomplir a petició. Es va fixar bé en el dit metàl·lic i va aixecar el vol envers l'horitzó.
l´Autor
704 Relats
508 Comentaris
488103 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Colpejar un cop i un altrefins trencar els vidres de la REALITAT.
agusgiralt@yahoo.es
[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]
Últims relats de l'autor
- L'Absència
- El dia que les voreres van començar a créixer
- L'home-nas
- Poesia a Flor de Pell
- Gràcies pel menyspreu
- La revolta dels Minairons
- El Camí - I
- El Regne de Pedra
- La poesia s’ha omplert de silenci
- Cels plens de mar i arrels
- Un caos ple d'ordre
- Quan el rostre es difumina
- Arrelats a la Rauxa
- Neteja
- Mal