hem fet malvé la paraula t'estimo

Un relat de: KäRLeK

Què és l'amor? Qui estima a qui? Fins a quin punt o extrem es pot arribar a estimar? Què és estimar? Tot de preguntes sense resposta o amb milers, tantes com persones conscients i amb un mínim sentit de la raó possibles.
Fa uns anys, el verb estimar era usat amb uns casos especials, i bastant escassament. Tenia un sentit real, autèntic. Era un sentiment cap a una persona especial, com una paraula que resumia tot l'amor que sentien cap a una altra persona. Però des que s'estima a una persona famosa, un esport, un tipus de música, el menjar, a totes les persones conegudes..., la paraula t'estimo s'ha convertit en una paraula excessivament usada. És clar que es pot estimar de moltes maneres, però què significa t'estimo per totes aquelles persones que estimen de manera tan desmesurada? Què sent aquella persona que diu t'estimo a totes les persones que coneix? Aquí entra en joc les maneres d'estimar, però fins i tot a la persona amb qui no ha xerrat quasi mai, també se la pot estimar?
I les persones que no passen de catorze o quinze anys, què significa quan diuen a un o una de la seva classe altrament dit xicot o xicota que l'estimen i que sense ells nos són res? Quina mena de dependència de caire amorós cap a l'altre es crea amb tretze anys? Està clar que no és la mateixa que la d'una persona amb divuit, vint, quaranta anys... Com poden dir t'estimo si ni són capaços d'acostar-se a ells i fer-los-hi un petó? Vergonya? Espera, espera, em sembla que estem confonent sentiments.
La gent que estima realment a una persona, no trop a faltar una paraula al diccionari? Una paraula que resumís amb unes quantes lletres, tot el que senten, han sentit i volen sentir envers a una altra, la major conclusió de tots els seus pensaments: "tot em porta a tu, tot em fa pensar amb tu, tot el que vull és tu". Hi pensaré. Mentrestant, acabo el meu relat dient:
Jo, ESTIMO, n'estic segura.

Comentaris

  • oblidar la raó...[Ofensiu]
    tardors | 03-11-2007

    sàpigues que moltes vegades he reflexionat sobre el que tu has escrit en aquest "relat"
    i si, hi estic, d'acord, hem convertit aquest mot en quelcom banal, mancat de sentit...

    però alhora, aquesta paraula és plena de màgia, de tendresa, crec que no es pot dir així com així, crec que només l'he dit a una persona, a cau d'orella, mentre ens foníem en una abraçada, no era la meva parella, només érem amigues i em va sortir...

    això surt del cor, oblidem la raó ni que sigui per un instant, llavors sabrem el veritable sentit de la paraula T'estimo...



    molt bonic el poema de la "biografia"


    salut!
    et continuaré llegint!^^

  • Equívocs[Ofensiu]
    franz appa | 03-11-2007

    Vaig pensar que, tal vegada, qui t'havia escrit el comentari dient que t'estimava et podia conèixer (personalment, vull dir), però... bé, això no altera el sentit del meu comentari. És evident que en aquesta vasta i curiosa "comunitat" de RC es donen sintonies especials i particulars, relacions més estretes i més directes, al costat d'altres més ocasionals, distanciades... I tot això, governat en bona part per l'atzar...Cosa que fa tot plegat més fascinant.
    Una abraçada,

    franz

  • El desgast de les paraules[Ofensiu]
    franz appa | 02-11-2007

    Tens tota la raó. les paraules es van desgastant, trivialitzant, perden valor, i força.
    Però segurament hi ha sentiments tan potents que la paraula que els designa no els desgasta.
    Destriar entre diferents tipus d'amor és, potser, un exercici necessari. però el més important és sentir-lo, i saber que hi ha moltes formes i que moltes hi caben en un mateix cor.
    He vist que un comentari et diu que t'estima. Bé, pot ser una bogeria, però jo em sento proper a molta de la gent que aquí, a RC,escriu, i obre el seu cor., ple d'amor. És aquesta una forma d'estimar? Diguem-ne empatia, o diguem-ne simpatia. No importa.
    He notat que entre molta gent jova costat de dir la paraula amor. Ara no sé, però uns quants anys enrera els joves no s'enamoraven, s' "encapriciaven". Bé, de fet, l'amor abraça tot això, però l'enamorament és en si un altre món... Massa llarg per fer-ne disquisicions, ara. Segur que tu ja li has donat voltes.
    Rep un petó... empàtic?

    franz
    PS_ Els errors ortogràfic són com els petits accidents domèstics que s'arreglen amb una tireta. Llàstima que no ens deixin posar la tireta a RC.

  • ERROR[Ofensiu]
    KäRLeK | 30-09-2007


    EM SAP MOLT DE GREU LA FALTA D'ORTOGRAFIA QUE HI HA AL TÍTOL.

    ··[[ KäRLeK ]]··

  • tens raó:[Ofensiu]
    kispar fidu | 11-06-2007

    Hem fet d'un T'estimo una paraula amb tants sinònims que ha perdut la seva força original... Que ens molts casos ha deixat de tenir un valor únic cap a una persona determinada i molt especial...

    m'agrada el resum que n'has fet: "tot em porta a tu, tot em fa pensar amb tu, tot el que vull és tu".

    Jo també acabaré el meu comentari dient:
    Jo, ESTIMO, n'estic segura. i He ESIMAT, també puc assegurar-ho. I m'he passat els segons sense poder deixar de pensar "en Tu".

    nanit! i reflexions! jeje

    Gemm@

  • el significat canviant dels mots[Ofensiu]
    qwark | 11-06-2007

    Una reflexió més o menys coherent. Jo hagués emprat el terme "devaluar" però el concepte hi és. Per cert que hi ha, en aquest mateix web, un relat magnífic que parla del mateix tema (Més que paraules de l'autor Heribert).

    Per últim comentar-te una ironia: si no fos per la falta d'ortografia del títol, no hagués entrat a llegir el teu relat.

  • títol atractiu...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 11-06-2007 | Valoració: 10

    ...crítica perfecta.
    I tant que tens raó. captiva!
    un petonet

  • Totalment d'acord[Ofensiu]
    diesi | 11-06-2007 | Valoració: 10

    Jo penso igual que tu, també és culpa del mòbil i d'internet, aquesta mania de saludar i/o acomiadar-se d'un amic qualsevol dient: T'estimo molt wapu!! ... però què és això?

    En fi. Seguiré llegint-te!

    b#NaT#b

  • Jo tambè ho penso[Ofensiu]
    fada_nocturna | 11-06-2007 | Valoració: 10

    La paraula t'estimo s'utilitza com un mot qualsevol, com un simple hola. Ningu no pensa en el significat profund del mot, en el que costa dir-ho per primer cop a la persona en qui realment ho sents.

    M'encanta la teva forma d'escriure

    Petons!

  • Abs | 11-06-2007 | Valoració: 10

    L'ús massa habitual d'aquesta paraula l'ha acabat fent vulgar, repetitiva, fins i tot comodí. Sense sentir-ho la deixes anar,i potser no acaba significant res per a tu, tan sols una forma de dir "m'hi trobo bé al teu costat" o "em caus bé", així traient el sentit original al mot.
    Realment em cosa dir t'estimo, en poques ocasions, tinc l'oportunitat de pronunciar-lo i sentir-lo a la vegada, però l'important és que al deixar anar aquesta paraula t'entregues, injectes els teus sentiments a l'oïda de l'altre, li fas saber que realment t'importa. I per això es converteix en una paraula especial, una paraula guardada al fons del cor, que quan hi ha el sentiment surt sola.
    Sé que hi ha diferents maneres d'estimar, no és el mateix un amic o la teva parella, però tot és amor, tot es resumeix amb una única paraula.

    T'estimo Karlek, sincerament.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de KäRLeK

KäRLeK

33 Relats

30 Comentaris

31046 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
CAMBRA DE LA TARDOR

La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l'aire. Mira, s'obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se'ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d'olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se'n van
de pressa. Digues, te'n recordaràs
d'aquesta cambra?
"Me l'estimo molt.
Aquelles veus d'obrers - Què son?"
Paletes:
manca una casa a la mançana.
"Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany".
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l'estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.

Gabriel Ferrater.
________________________________________

Podeu trobar-me a:
margoak@hotmail.com