Hem detesto

Ja ho dic jo! No cal que s'escriguin poemes ni relats, perquè què són les cançons si nó poemes!? Fes-los servir e¡per emocionar a la gent perquè una cançó que t'emociona encara és més bonic que un poema, perquè la cançó a part de la lletra té música. I et pot emocionar la lletra o lamúsica. Però si t'emociona tot ja és el súmmum! No deixix d'escriure... Al menys de tant en tant... Desgofa...

un petó!

com m'agrada! :P

Bé, primer t'he de renyar una mica, per la gran faltorra que hi ha al títol, aquests ditxosos "em" i "hem" que mai acabem d'aprendre, eeh! juju!


Però vull dir-te que molts cops m'he sentit així, jo també. He odiat la meva vida i la meva persona. He odiat amb ràbia incontrolable a tot el que m'envolta.

Però els bons moments apaguen la pitjor ràbia. ;P

Per cert! Dius que t'agreguem, però no ha sortit el correu... m'agregues tu, doncs? El tinc escrit a la biografia... ;P


Estic intentant trobar jovent que es faci veure pel web, que últimament en som ben pocs. T'hi animes, que som bona gent?


apali, petons!

que dirten d'una cosa escrita amb tanata exelencia que si mes no no paris mai d'escriure i que si mai em nessecites doncs que em tindras al teu costat sempre per molt mal que et facin jo i sere i si mai et fa falta expulsar la rabia continguda copta amb mi.
i com ja te dit abans no paris mai d'escriure per que la humanitat perdria el teu do....

MacUuUu!
jo... bé... si jo t'he fet sentir així algun cop... ho sento... ja et vaig explicar que no era la meva intenció... que només volia el millor per tu i dir la meva opinió sobre el que t'estava passant. Que anessis sense por endavant, que fessis el que creiessis conveinent, però que fessis el que fessis... potser després t'arrepentiries... però aviam... per què te n'hauries d'arrepentir? que no t'ho vas passar bé? que no saps el que et convé? que no saps el que vols fer? (estic fent rodolins jajja xD) doncs ja està, tu faràs el que vulguis fer en el moment que creguis convenient (com... com nosaltres...) i pensa que tot lo bo es fa esperar! i que de mica en mica la timidesa s'anirà esvaint però... guarde-te'n una mica que... sempre va bé i és bona...aquell puntet de timidesa... de misteri... et fa persona i humà! i tal i com ets noi! ets així i punt! ningú et pot canviar i qui t'estima realment tampoc ho voldrà!
ens veiem a la pista de gel? xDD demà hi ha nii golfaaaaa! aquest any no es diu així però és que... m'agrada més xD
petons, abraçades i... xerrades llaaaaaargues noi! estaré per aquí o per allà sempre que em necessites i si no hi sóc... mira la lluna que les bruixes de tan en tan ens hi passem per allà!

jo he sentit talment tot el que tu reflexes en aquests versos...
i només et puc dir una cosa, un dia... algú em va dir "ja m'encarregaré jo de que deixis d'odiar-te per tot el que jo t'estimo".
Ànims!