hem de parlar!

Escrius tan be!
M'agrada tan com plasmes amb les paraules els sentiments de fustració, d'amor, de tristesa...ets genial siusplau..no deixis mai d'escriure!;)

Una altre genialitat capdelín! gracies per parlar-nos amb aquest poema i oblidar les rutines!

deixa de donar tantes voltes al de sempre, no et quedis altre cop entre aquestes quatre parets, davant d'aquesta pantalla, com fas sempre... t'has oblidat del munt de coses que hi ha per fer encara?? i les que cal repetir?? au va, deixa la mandra i surt al carrer altre cop! Si no trobem res millor a fer, almenys podrem xerrar una estona... què millor?

M'ha encantat... un poema que donaria a alguns amics i amigues, pq recordin que una bona conversa a vegades és la millor solució, que val més planejar i barrinar junts que no pas cadascú per la seva banda... i molt sovint, cal! I encara que no hi hagi gaire de què parlar, la companyia d'un amic sempre és millor que el sorollet de l'ordinador que s'està fent vell...

PD: molt original el poema d la biografia!! m'agrada ;)

Bona manera, divertida, original, de veure el que passa ara mateix.
Parlem, com sigui, pero parlem. Molt bé, m'ha encantat.
Un petó

i m'agrada molt el lema de parlar quan ja no hi ha res més a fer! M'encanta parlar i parlar i parlar.
No em preguntis per què però m'han semblat uns versos preciosos...
"quan
l'espai és més petit
que el racó"

En fi, parlem, parlem, el món no arreglarem però ens divertirem.

Petons

...això de mantenir "converses" mitjançant l'espai de comentaris del relat, oi?
No tinc res més nou per dir-te, però si que em sembla que seguiré el teu consell i esperaré al moment oportú, sense tenir pressa ni desesperar-me, i llavors eclipsar-vos a tots...
I, per cert els 22 encara no els tinc, els faig a finals d'any!!

Una abraçada!

Sol_ixent