HEL.LENA I EL BALL

Eren anys setanta, jo tenia catorze o quinze anys, mes o menys tenia aquesta edat diu, i desprès somriu , d això ja fa quasi quaranta anys, com passa el temps noia.

En aquell temps jo vivia amb els pares avis i germans en una masia. Els pares eren estrictes i encara que ja començava a haver discoteques i sales de festes , jo per la meva edat i pels seus convenciments no creien fos realment recomanables per mi, i m’havia de acontentar amb el ball de Festa Major del poble i festes similars.

No ho trobava a faltar noia, no jo era una nena esprimatxada, alta no gaire guapa a qui tot això no li feia gaire gracia. M’agradava molt mes el cinema i les sortides amb els amics a prendre una coca-cola o xerrar.

Però veus aquí que als mes 14 o l5 anys la mare va pensar que ja era prou gran per presentar-me en societat, si clar al ball de la Festa Major.
Recordo noia, que em van comprar un vestit nou, amb el que inclús jo al mirar-me al mirall vaig trobar feia patxoca, i recordo també que vaig anar a la ciutat i una perruquera va aconseguir estirar el meu llarg cabell arrissat, que sempre portava recollit amb una cua de cavall

Noia al vespre del ball de la Festa Major, jo als meus quinze anys feia prou goig, inclús jo vaig mirar-me al mirall diverses vegades , ja que no reconeixia a la noieta rossa que veia en el reflexa del espill.Els meus dos germans també van comentar, ara si que l’Hel•lena ha crescut.

Un cop al ball, cap al palc amb els meus pares i germans, si no em miris així, llavors era costum tenir un palc nena, tothom en tenia. Recordo que vaig tenir força èxit, vaig ballar mes aviat vaig trepitjar raïms ja que el ball no ha set mai el meu fort, i be la mare contenta i grassoneta em mirava feliç. Si nena si, tenia jo nomes quinze anys i jo estava ben sorpresa del meu èxit. Però tot te el seu punt dolent i tenia que passar. Va venir el ball de rams.

Recordo que un noi d’un poble veí que havia ballat dos o tres balls amb mi em va demanar per ballar, jo li vaig dir que si. Llavors el noi molt educadament va dir, be ballaré amb tu si desprès no em diguis a mitja part que tens set i vols una coca-cola. Jo vaig quedar molt parada i li vaig dir. Perquè ho dius ?. Mira Hel•lena jo mai pago al beure i el ram en una nit, soc estalviador jo...

Llavors noia ja va sortir la meva mala baba que m´ha acompanyat sempre. Li vaig dir, mira nen t’ho pots estalviar tot el beure i el ram perquè jo no penso mai mes ballar amb tu. I molt dignament vaig anar a seure amb els meus pares . El noi va quedar palplantat com un estaquirot. I aquí es va acabar el meu debut en un ball, la teva iaia filla meva m’explicava que segurament el noi ho havia dit de bona fe. Pero jo filla meva, vaig creure que valia mes que un ram o una coca-cola.
I amb ràbia vaig agafar la goma i em vaig fer una cua de cavall, alla mateix al palc del embalat. La teva mare als quinze anys ja es feia valorar.