Heil? No juguis amb foc.

No sé si en aquest t'ha passat el que a mi em passa de vegades -desgraciadament poques- en que un relat et ve al cap, com és, et demana ser escrit sense faramalla però et fa sentir incòmocde perquè ni tu mateix saps si és "moralment" acceptable... però l'has d'escriure! Hi ha una espècie d'obligació de deixar-lo anar en un paper i ser el més fidel possible a aquella història perquè sinó et converteixes en un traidor a la "veritat" (mira que estic emprant massa paraules importants, hum) que t'ha vingut no saps com, va en contra de l'estil que et pensaves que t'era natural a com ets i totes aquestes bajanades. Jo sempre em quedo amb el dubte d'haver-ne fet justícia d'aquests amb les meves limitacions però et puc ben assagurar de que a mi el teu em sembla perfecte: violent, provocador-en el millor sentit de la paraula: provocació que fa pensar i autoquestionar-se- i, ostres! molt positiu i sa!

Els tens molt ben posats i trobo que en saps molt, més enllà d'ideologies, gustos i tot això. M'agradaria ser un feixista (de carnet, al menys, penso que tos hauriem d'acceptar la nostra cara feixista) per a poder-te dir el mateix amb l'afegitó de "que envidia que me da que escriba tan bien un enemigo, cabrón!"

M'agrada que expressis amb paraules el la majoria no gosaríem fer mai de la vida. Per això estan les paraules, no?

Enhorabona pel relat!

et felicito per les bofetades que ens dones,ja ets un dels meus preferits, gracies per posar paraules als meus pensaments

M'he llegit tots els teus relats, més d'una vegada, i mai no m'he sentit capaç de deixar-te cap comentari.

Et vaig seguint en silenci perquè les teves paraules em fan emmudir. Cada relat, una hòstia. Amb la mà oberta, que diuen.

La forma d'escriure és tan directe, que el lector té la sensació que li dius directament només per ell. A més, utilitzes la primera persona, i això encara marca més aquesta sensació de ser tan directe.

No sé si faig bé deixant aquest comentari, perquè em sento una mica absurda i petita davant dels teus escrits.

Sigui com sigui, et seguiré seguint, en silenci. Perquè m'ajudes a ser una micona millor.

Abraçadotes i un barret per vós als peus.

Salz.

La història em sembla d'allò més original i valenta (en la teva línia però potser més al límit). No jutjaré pas l'estratègia del teu prota, bàsicament perquè mai he tingut del tot clar allò de que si la finalitat justifica els mitjans. En tot cas, sí que penso que a vegades som massa submisos davant certs fets.
Uns petons.

Hola pellpintada,

He tornat a llegir el teu relat, i d'altres de teus, i he tingut la necessitat de fer un aclariment al meu primer breu comentari.

Els teus relats estan molt ben escrits i no deixen indiferents. Alguns fins i tot em fan mal. No em va agradar llegir-lo perquè em va donar mal rotllo. No m'agrada el que hi passa i no justifico aquestes actituds. Em quedo amb la idea que el fet de fer-ne un relat no vol dir necessàriament justificar-ho, i em quedo de tu amb la imatge "d'una mirada on s'hi veu poca cosa més que un home tímid i poruc".

Llegir, escriure, comentar... fantàstic!

Buenas de nou.

Nomès passava per aqui per dir-te que si, que tens raò, que la millor defensa es una bona estomacada intelectual i fisica.

I que a veure si escrius mes, collons.

Ave.

com et passes!!!,
mira perdona però és que em pixo, jajajajaja
ets la peraaaaaaaaa.
D'on has sortit?
ei, com et dius de nom? curiosité, jejeje!

petonassossosss

gyps

Ho dius enserio o tansols és un relat?

No m'ha desagradat, però he llegit coses millors. Almenys la volta que has donat no me l'esperava. Original l'és.

Passat si acas pel Rutina, i em dius que et sembla, oki? Apa cuida't pellpintada.

Salut i Alegria

Doncs mira, aquest relat no m'ha agradat.