He vist el capvespre

Un relat de: Marcel Vidal

He vist el capvespre
amb ulls plorosos,
amagant la llagrima
al món que m'envolta.

He sentit el capvespre
maltractant-me el record
de perdudes tendreses.

Ja no és possible aturar-la...
lliscant galta avall la llàgrima
arriba als llavis tristos...
els humiteja
amb regust de mar
mentre l'enyor del bes
em buida l'ànima

Comentaris

  • L'ENYOR...[Ofensiu]
    Edelweiss | 15-04-2006 | Valoració: 10

    En sento molt identificada amb aquest poema, conec be el regust de mar de les llàgrimes…
    Conec be l'enyor d'un bes, d'una carícia, d'un abraço , d'unes paraules a cau d'orella…
    Conec be la buidor de l'ànima quan tot això es perd…
    Felicitats per expressar tan fidelment el sentiment de l'enyor