He tornat a sentir-lo

He tornat a sentir-lo, i he tornat a sentir-lo per ell.

L’amor tant gran i net que sent l’infant per aquell qui et fa sentir protegit donant-te la mà mentre cavalques el teu núvol de somnis, per aquell qui t’explica poc amb la paraula i molt amb les mirades, ganyotes i somriures, per aquell qui la generositat no és una paraula sinó una forma de tractar-te, per aquell qui admires doncs creus que és la persona més llesta del món i coneix, per tant, els secrets d'una vida que tu encara no entens.

Ja no sóc un infant, i encara que el meu núvol de somnis, la màgia de les persones i els secrets de la vida segueixen sent per a mi font d'inspiració constant, fa tant de temps que aquest amor s’ha anat fonent que ni tan sols podia imaginar que aquest sentiment tornes a formar part de mi.
Però aquests dies, als seus ulls cansats i allitats hi resplendien lluents espurnetes fruit de la barreja entre la tristor i la il•lusió de ser viu, aquests dies m’he sentit de nou travessada per la seva mirada atenta i intel•ligent quan m’ha tornat a parlar com un home que aprofita els seus instants, aquests dies l’he tornat a admirar mentre dibuixava a l’aire projectes probablement ja impossibles per a nosaltres.
He tornat a sentir-lo. He tornat a sentir aquell amor d'infant pel meu pare.

El càncer l’ha canviat i, de la mateixa forma en que no podia imaginar que aquell personatge gris i fugisser, trist i desmotivat, impacient i amargat en que ell s’estava convertint, deixaria de nou pas a aquest príncep brillant i ple de vida que un dia jo havia conegut, de la mateixa forma estranya jo estic trista, però sóc feliç.
I sóc feliç perquè aquest amor tant gran ara el puc viure des de la generositat que no ens dona la infantesa.

Gràcies pare.
Setembre 2012