He tingut un amant! O... de Barcelona a Alacant per un doctorat

Un relat de: carminaburana

He tingut un amant, be, si mes no, és el que jo creia... el desitjava, si m'ho vaig currar per ferma'l meu! Dir-vos que era públic, no l'amagava pas, ni sota el llit ni dins l'armari. Ens vèiem a qualsevol hora del dia, fos al matí o al vespre, quan estàvem plegats, les hores passaven que ni ens n'adonàvem, com un sospir; per molt tard que fos, ni jo ni ell miràvem el rellotge o mostràvem pressa per allunyar-nos... i sempre, sempre, anotava el dia i l'hora de la següent cita a l'agenda... mai me n'havia oblidat, de tota manera, no en volia córrer el risc.
El meu marit s'interessava per ell i sobretot per com jo vivia la relació, la meva filla s'esforçava, però no ho comprenia massa, i el meu fill directament no m'entenia... ma mare em motivava a no defallir, altres m'animaven, hi va haver qui m'invitava a mirar cap a una altra banda, la meva resposta era sempre la mateixa: a mi m'agrada aquest... també hi havia qui em deia una i altra vegada que perdia el temps... no obstant això, a aquestes, mai no les he escoltat.
Hem estat un any i escacs de relació estable, amb dos elements totalment diferenciats. D'una banda la pell, funcionàvem d'allò més bé, d'altra banda els papers, les cartes... aquí si que ja discrepàvem... l'escric i tarda dos mesos en respondre'm, total per dir-me que no! Milloro els meus arguments, li rebato les seves mitges veritats, una altra negativa per resposta, elevo el to de les meves exigències... una carta es perd al registre, una altra es queda sense resposta. Després de tant temps i segueixo esperant una resposta afirmativa, una signatura... tan difícil és donar-me allò que li demano?
Mentre tant la pell pren turgència, agafa el seu protagonisme, ha estat escoltant i sentint els qui li deien que mirés cap una altra banda, els qui li deien que busqués un altre amant que cobrís tots els seus desitjos... i és quan me'n presenten un que viu també al costat del mar, que el sol bronzeja el seu cos, que una artèria de ferro em permet visitar-lo, que el miro amb interès. Els primers contactes varen ser telefònics, desprès per Internet, posteriorment cara a cara... dimarts vàrem signar el nostre compromís.
Jo em sento feliç, el meu marit em mira i em somriu, la meva filla em diu si marxaré per molts dies i el meu fill, una mica mandrós, em demana si li deixaré el menjar apunt abans de viatjar... ma mare es mostra contenta i les meves germanes s'uneixen a la meva felicitat... qui m'havia animat a mirar cap a una altra banda em felicita pel canvi, i les que em deien que perdia el temps segueixen amb la mateixa cançó, no saben que, tot i que sóc una amant de la música, la lletra l'escullo jo... miro i escolto, necessito dels meus temps de reflexió, per després i de manera decidida, escollir la meva opció!
Ara miro enrera, i crec que, per molt que em sàpiga greu, aquest tal amant, al qual havia posat nom, no ho era, només el considerava jo... a ell li agradava exercir de padrastre autoritari i vil, més amant de les normes i del que diran que no pas dels desitjos propis i aliens... alguns flirtejos, a ple sol o al capvespre, però tan sols això, flirtejos amb la meva ingenuïtat. De tota manera també he sabut apreciar i donar valor a una bona part d'ell mateix que m'estimava i m'estima, i que quan ens veiem me'n dóna bones mostres.
És per aquesta part d'ell mateix que li dedico aquestes, les meves reflexions, reflexions sobre els desitjos i l'amor, un amor que creia era d'amant i va esdevenir de padrastre. Espero que, amb el temps, pugui pensar que de fet ell va fer de pare i que el meu nou amor, és amor de mare... dona havia d'ésser en mostrar-se tan generosa!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: