HE PERDUT LA O MAJÚSCULA

Divertit relat, Aurora.
Hi ha lletres amb caràcter. La O, com tu molt bé has intuït, n'és una.
N'hi ha d'altres que són difícils de pair, com la meva LL. Hahah...
M'agrada el teu sentit del humor.
Acabo de llegir un llarg relat teu qualificat com eròtic (i que ara no trobo). L'he trobat molt divertit, malgrat que he llegit algú que no li agradava el lèxic que has utilitzat. Segons diuen és un vocabulari d'home en boca de dona. M'ha semblat una afirmació una mica absurda. Sincerament, crec que les paraules són patrimoni de tothom. .
Sí, jo també em dic Aurora. Els meus pares van decidir posar-me aquest nom perquè vaig néixer quan despuntava el dia: les 6 del matí del 28 de juny de 1950.
Encantada de llegir-te, Aurora.

La O.
A mi m'agraden la O i la E obertes.
I per això els meus dos fills grans es dien Ot i Ed. El petit, Blai.
Perquè són sons molt de la nostra terra.
Tot i que no vull criticar cap altre llengua pels sons ni per les paraules, mentre no les faci servir contra una altra per anul.lar-la o menysprear-la. Com ara està passant.
Aleshores a aquestes persones dir "prOOOOOOOOOOOu" o "fOOOOOOOOOOra". Tot i que el millor sistema són les paraules, el to és el que decideix.

Apart del meu rotllo, felicitats per un poema divertit amb un final que tots volem, sense excepció.

Acabo de llegir amb atenció una quinzena dels teus relats, tan ben escrits! Quina descoberta! M'han agradat especialment Revolta, Dilluns al sol i aquest He perdut la O majúscula que, a més de ben escrit, el trobo molt original.

Torno a venir fins el teu espai, i davallo per la llista dels títols, fins aquest, no comentat encara... però conegut, això si!
Encara el recordo, i et recordo al meu costat, declamant... i amb emoció però amb mesura, posant veu a aquests versos juganers, divertits i coherents, que són com nens que, línia a línia, es van fent grans, es concreten i deixen de jugar a jocs innocents per posar-se un xic més seriosos, fins i tot un punt transcendentals, quan ens parlen d’un dels sentiments més poderosos del món: l’AmOr.

Aquesta paraula, AmOr, té la O, però també té la A, la inicial d’Aurora, una poetessa enamorada de la poesia!

T’envio una ABRAÇADA de les GRANSSS,
Unaquimera

He intuït, pel títol, que deuria ser un relat teu i l'he clicat i veig quanta raó tenia.No he errat doncs ni d'autor ni de qualitat. M'agrada molt el teu estil. Felicitats

Enhorabona per una poesia tan rodona, i no ho dic per la OOOOO no.
Com sempre ens fascines amb la teva literatura, aquest cop divertida i enjogassada.

Una forta abraçada

Poema divertit i original, alhora que intensament optimista. M’agraden els adjectius “calaixos insondables”, “mandroses teranyines”, “el pa mut que es floreix de soledat”, “fimbrant-se descarada” i l’efímera solució de dibuixar la O amb el fum d’un cigarret...
Amb tot, a diferència dels altres comentaristes, vaig tenir la sort d’escoltar-te-la recitar una tarda de dissabte enmig dels perers de Térmens.
Quina sort d’haver coincidit i conèixer-te, i d’haver trobat casualment aquest espai per compartir els meus poemes!

Tu que ets professora de francès, si mal no recordo, coneixes aquella cançó infantil J'ai perdu le do de ma clarinette... ? Quants records de jove escolta de quan anàvem de campaments a Andorra!

Raül

què maco!! rodolant escales avall! Aurora, guapa, que feia dies no et veia...m'alegro que pengis i estiguis per aquí. M'encanta com escrius, sempre amb un alenar fresc i alegre de fons. Gràcies per llegir-te el meu escrit llarg i comentar-lo. Fa temps que el vaig escriure, però anava bé pel tema del Temps era temps. Has participat tu? aniré a mirar. Una abraçada, molt forta,

a

Original, Ostres¡ OooooooooooooO en majúscules ,que et deixa amb una expressió als llavis ooooooooooooooooooooooh¡ genial¡

Mentre llegia aquest relat, no entenia per què si havies perdut l'O, la fessis servir per escriure. Però després m'he adonat OH! Que no era l'O d'Ona, ni tampoc la O de la María... Era l'O d'Hòstia quant amor que hi poses!

Quin relat més Original.
DeliciÓs.

Ostres! Òndia! i cOm rOdOla la O.
Fent l'Onada per tOt el pOema.
Avant

No s'ha perdut !!! La tens dins teu.
Sols cal alliberar barreres...i que esclati !!!!
Visca la OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO !!!!

La lletra més rodona serveix per a jugar al futbol, mirar la lluna, la posta de sol, els ulls del meu nebodet de dos anys, les boles del gelat de préssec i iogurt, les sines d'aquesta nòia, les llums dels fanals que ara s'encenen, l'admiració per aquell paisatge , aquell regal, aquella sorpresa. Un gran retrobament amb la poesia, la teva, que m'alegra i m'agrada llegir. Una forta abraçada i desitjo de tot cor que estiguis molt millor. Fins aviat Aurora!

Aleix

les vegades que he pensat en tu aquest estiu , d'ençà que ens vas dir que no estaves massa bé ! Espero que ja tot estigui solucionat, estimada Aurora !
Espero també que ja hagis trobat la "O" i tornis a estar BOOOOOONA !
Un relat OOOORIGINAL i SUCOOOOOÓS !
Petons !

És ben clar que en volies més d'una d'O, com també ho és que vols cridar ben fort aquest AMOR , en majúscules.
Una manera divertida i original de parlar de l'amor, un poema de "recerca i captura" de juguesca i sentiments amagats.
Així és la poesia ella juga amb nosaltres sense que ens en adonem, però estimada Aurora tu pots amb tot! Com sempre i més que mai, ens regales un poema "RODÓ"

Després d'aquella horitzontalitat has arrodonit l'estiu amb aquest FANTÀSTIC poema.

T'envio una abraçada ben rodona
Núria

...has aconseguit un relat molt imaginatiu. Moltes vegades ens escapen lletres, vocals i per por no gosem buscar-les. Això ens comporta que en moments donats no diguem algunes coses que serien necessaries dir.
En fi, molt bé.
Una abraçada.