He perdut la clau

Un relat de: ROSASP

Un viatge sorpresa
a l'illa del meu cap.
No programat, d'imprevist,
potser em trobaré els llits
sense fer i la roba escampada...

Miro cap a endins
amb una bufada valenta,
voldria gaudir del paisatge
com una turista entusiasmada
que no sap que hi trobarà
entre les runes dels temples...

I que les olors em portessin
infinitats de records,
i les imatges retallades
fessin un collage de llums
i colors agosarats,
acompanyats de melodies
tendres...

Dic d'imprevist
per veure-hi coses noves,
dic de sorpresa
per agafar els somnis
mig endormiscats
fent un tapís d'estels
entre els meus ulls tancats...

Però em fa recança entrar
sense previ avís,
tinc por de trobar-me
estranyament perduda i sola,
com un minúscul gra de sorra
en un immens desert llunyà...

Aturo el viatge
i faig marxa endarrera,
potser demà en seré capaç.
Tímida i suaument,
truco a la porta per si em senten,
però ningú m'obra des de dins
i jo he perdut la clau...






Comentaris

  • molt bonic[Ofensiu]
    AINOA | 27-03-2005 | Valoració: 10

    Aquesta clau que es perdut, em semble entendre que el la clau del desperta del bell somni.
    Jo tambe viatjo molt cops quant vaig a dormir, i es tot tant bonic que quasi be, no se si es veritat i quant es possa interssant em desperto i tampoc trobo la clau per seguir.
    M'agradat molt.
    Una abraçada,

  • És contundent...[Ofensiu]
    Llibre | 27-03-2005

    aquest. Té força i energia. Potser perquè tot organitzant els preparatius del teu viatge, no t'has permès vagarejar en altres imatges i ens has mostrat els pensaments, tal com ragen.

    Potser tenim davant nostre la realitat més crua del present, les pors de conèixer-se, la incertesa del descobriment.

    M'ha agradat el detall explicatiu de les paraules "sorpresa" i "imprevís". I a més, m'ha fet reflexionar sobre un tema que just fa un moment li comentava a la Conxa: cal, que la poetessa escrigui amb la clara intenció de reflectir només, només, la veritat? O ens és lícit amagar-nos rere un joc de paraules?

    I quan el joc de paraules no ha creat les expectatives que ens proposàvem... cal remarcar-ho, cal fer-ho evident? O hem de deixar que els nostres versos suggereixin altres realitats... i sentir-nos ja satisfets amb això?

    No sé si m'explico.

    Com ho veus?

    Una abraçada,

    LLIBRE

  • ei era de bon rotllo[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 27-03-2005

    Rosaps lo que tenc és enveja sana de com saps comentar, que més voldria poder comentar com tu ... jo em qued com una bleda només sé dir, m'agradat molt i au ...

  • et volia dir ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 26-03-2005

    apart de que el teu poema m'ha agradat molt ( d'aqui no sé passar ) que els comentaris que fas a la gent som com llegir una altra casta de relat, em tens subjugada amb els teus comentaris, després de llegir-te a tu, encara se'm fan més curtes les paraules ...


    Una abraçaferradapetobesada ( el nou model )

    Conxa

  • No em queda...[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 26-03-2005

    clar quina clau has perdut, si la de tornar a la realitat o la d'entrar de nou als teus endins...
    Coneixent-te, havent-te llegit el que sí tinc clar és que la clau màgica que et connecta amb els teus sentiments és "imperdible" i sempre la duus enganxada en forma d'agulla a la roba per poder-la utilitzar en qualsevol moment. I així, en qualsevol moment, pots escriure versos tant interessants com els d'aquest "He perdut la clau".

    Gràcies.

  • volar[Ofensiu]
    salvatore vinyatti | 26-03-2005

    Volen els pensaments en el teu cap, en tots els caps, en tots els pensaments que volen.
    Viatjo en el teu poema com la teva papallona, com un estel de colors, buscant i trobant ,encara que algun dia no trobis la clau, però la clau ets tu i els teus poemes.
    Una abraçada, fins sempre.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1613 Comentaris

572503 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")