Cercador
He llançat un flascó
Un relat de: Llorenç Garcia- Compartir:
He llançat un flascó cristal.lí
al tèrbol mar del destí
amb un ferm interrogant
escrit sobre un pergamí d'incertesa,
submergit en càntics de salnitre
i juraments de sirena.
Sobre la sorra de l'espera
jauen petjades oscil.lants
desxifrant un críptic horitzó
amb desconcertants colors
vogant a la deriva.
Sobre el meu rostre marmori
una nimfa s'adelita afaiçonant
solcs de cendra i inquietud
amb cisell de coral
i geomètrica calitja.
He llançat un crit de lluna
a la pietat de les ones
amb una àncora de dubte
i gravat en una petxina d'esperança,
submergit en un temps molsós
i un neguit xafogós.
Llorenç Garcia
Comentaris
-
Em rebel·lo[Ofensiu]bocidecel | 24-06-2008 | Valoració: 10
És la grandesa de RC, sempre grates sorpreses, sempre noves coneixences que et brinden nous tresors.
Després de llegir-te, m'ha quedat un deix de dubte i d'angoixa. He sentit un crit ofegat, llençat al no res, desconfiat i dolorós. He imaginat un cor impassible davant el sofriment: El meu esperit, sempre positiu, em fa rebel·lar i m'empeny a creure en l'esperança, encara que sigui minça en el teu poema. Sofrir, potser; resignar-se MAI; la primera lluita, un mateix.
Gràcies per despertar aquests sentiments.
Una abraçada.
l´Autor
87 Relats
315 Comentaris
108291 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.
També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.
"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.
Gràcies.
Llorenç Garcia
el meu blog