He de ser glaç

i molt bonica manera d'espressar uns sentiments
avui et començo a llegir amb el teu permís
una salutació cordial des de mataró
joan

però aquest poema m'ha fet venir al cap a l'Elisa (la protagonista de Júlia M. - per cert, ja l'he acabat i et faré un comentari com déu mana ;-D)

Glaç per enfrontar-nos al passat que ens arriba en forma d'engrunes, de lava cremant.
Glaç per com els fets del passat se'ns regiren al present i fan canviar el rumb de les nostres vides, de manera infidel, com si d'una traició es tractés, apartant-nos del camí que tan bé ens havíem dibuixat i del qual no ens volíem allunyar.
Glaç per poder encabir tot l'amor que la vida, la història, les persones noves i les que fa temps que coneixem ens donen de manera gratuïta quan ens decidim a obrir els ulls per poder-lo rebre.

Un poema que diu molt... malgrat semblar 'ser fet de glaç' ;-D

Petons!

perquè, tot i que curtet, no l'he pas llegit! que ja em reclama el llit i estic allargant els minuuuuts! jejeje

però he vingut a tu (ohh, com sonaaa) des del Fòrum, i he vist que has actualitzat la teva bio!

Ara sí que això sembla un cv d'una escriptora del teu nivell!!!!! ara ja fa joooc!
El bloc, iskander, la web "oficial"... carai tu! quin nivellassuuuu!


per cert, apunta'm a la llista de convidats pel 28, eh!!!! :)


un petonet de pàgina de llibre.

nanit

crec què és la primera vegada que et llegeixo i estic satisfeta d´haver passat per aquí.
Aquest poema ple de passió, d´emoció, de sentiments, què demanes saber-los controlar, oi? Ser glaç per poder sobreviure a l´amor. És curiós necessitem ser foc per sentir l´amor, i hem de ser glaç per combatre el desamor.
Una abraçada

Quant de temps sense saber res de tu! I ara, arrel d'un comentari que m'han fet en un relat antic, m'he tornat a trobar amb un comentari teu, i m'has tornat a desprendre aquella tendresa tan característica teva... Mil gràcies per tot.

I l'enhorabona per aquest llibre!

Poesia suggerent i estimulant. M'agradat molt

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

"He de ser de glaç"... Per oblidar el teu rostre, les teves mans; els teus mots de foc. "He de ser de glaç"... Per oblidar que un dia, ingènuament, vam esquarterar-nos el cor.

"He de ser de glaç"...

M'ha encantat la tornada del teu poema! Em deixes que te la robi? Amb frases així, una s'atreviria fins i tot a escriure un poema, jeje (és broma, és broma).

La tercera estrofa em grinyola una mica, però tampoc et sabria dir perquè... És... Com si de sobte es trenqués la musicalitat, la tonada, el ritme de les dues estrofes precedents... Però potser aquesta ja era la intenció.

Espero que els reis mags et portin un carregament d'inspiració! (encara que... Per què la necessites, tu, la inspiració? JAJA)

Molt bon any, guapíssima!