he crescut

i en la companyia de les persones estimades.

Jo també et desitjo un feliç estiu. Gaudeix-ne molt, sigues molt feliç i no deixis d'escriure, encara que sigui més pausadament. Ens retrobarem a finals d'estiu, oi? Aprofita tots aquests dies que vénen sense ser esclau de cap despertador...

I de nou, felicitats per tanta felicitat que tens al voltant i per aquests poemes tan planers, tan trasparents, tan lúcids i tan amorosos que ens regales.

Fins ben aviat!

il.luminen els camins de foscor i de temences.
És un goig i una alegria descobrir en cada un dels teus mots aquesta ànima cristal.lina que et defineix.

Un petó molt gran!

gypsy

Aquest poema és el que més m'ha agradat dels darrers que t'he llegit... Primer, pel títol, que no sé si has posat en minúscula expressament, però m'agrada així, dient que has crescut però amb lletra menuda... Després pels dos primers versos, molt evocadors... parlar al desig, com si aquest sabés escoltar, buff..gairebé impossible moltes vegades. Molt bé, Jaume!.
I amb els sentits verges... un altre vers senzill però de contingut gran.
Ets fidel lector del que escric i t'ho agraeixo i especialment avui amb el teu comentari : m'ha sobtat molt gratament!. Gràcies per aquesta interpretació, m'ha agradat!

petons

angie

d'esquizofrènia, i no ho voldria pas per ningú.

Com ja deus saber, aquesta malaltia greu, es caracteritza entre d'laltres coses, per la dissociació de la personalitat

i la psicossis, semblantment. Crec que no estic gaire equilibrada però, sincerament, no crec patir aquestes malalties.

Sé que ho has dit amb bona intenció i t'ho agraeixo.

no respiren llàgrimes ni odis ni venjances ni desamors... els teus poemes són pau, positivitat, amor sense res a canvi... PUR ESTAT d'igualdat entres dos éssers... Li dónes al lector una dosi d'esperança i de saber viure.
Una abraçada.

és un camí, el teu, ple de sol, de flors, d'ocells, de nius, d'aromes, de bosc, de mar, de barques i veles rialleres.

per a MOLTS anys!

és el que puc llegir entre els teus versos.

Transparents, purs i cristal·lins, ens porten, de nou, al paradís de l'amor més sincer, més desinteressat, més altruïste. Per acabar amb l'expressió teva més genuïna: "t'estim".

M'he deixat portar.. com descrius en aquest relat.. i et puc assegurar que el que dius és cert... creixem en capacitat de tot, sense límits..

Sempre vas un punt per endavant de la meva vida... em tens realment sorpresa.. només em falta que em dediquis una resposta a la meva insistència, tot i que respecto que vulguis mantenir el silenci...

Molts petons...

Txell

Jo creixo cada dia llegint-te company

Josep Mª