Havíem dotat l’escena d’un realisme contundent

Un relat de: Josep Casals Arbós
Empenyent-li el clatell, obligava la noia a abocar-se sobre la taula. Llavors li aixecava les faldilles per darrere, li abaixava les calces i la penetrava sense preàmbul ni contemplacions. La taula lliscava xerricant uns centímetres a causa de l’envestida. Ella xisclava, tenia els ulls esbatanats i xops de llàgrimes; picava amb els palmells sobre els taulons.

Eren les exigències del guió. La protagonista quedava mirant el públic, de forma que només li veien el cap i el tors per damunt de la taula; i per sota les faldilles amples fins als peus. A mi se’m veia la part superior del cos darrere d’ella. Evidentment, no li abaixava les calces, ni la penetrava, però, a base d’assajar i de cuidar els detalls, havíem dotat l’escena d’un realisme contundent.

El meu cos esdevenia un martell pneumàtic i en un tres i no res m’escorria tot deixant anar un bram eixordador. Seguidament em separava i d’esquenes a tots, flegmàtic, abandonava l’escenari mentre em cordava la bragueta. La noia no es movia de com havia quedat sobre la taula; sanglotava, premia els punys. El tècnic d’il•luminació abaixava la intensitat i, abans de fer-se fosc de tot, queia el teló i s’encenien els llums de la sala.

Explico tot això perquè avui s’ha celebrat una funció especial amb motiu de les cent representacions. I precisament avui, la primera actriu s’ha posat malalta i han cridat la de reserva. Confesso que jo estava amoïnat perquè mai no havíem assajat plegats l’escena de la violació, però quan hi hem arribat i li he aixecat les faldilles per darrere, en lloc d’uns còmodes pantalons de xandall de color gris com els que sempre duia la primera actriu, m’hi he trobat un tanga platejat, exigu.

Tant els crítics com els convidats que havien vist l’obra amb anterioritat han coincidit en que, avui, el nivell de realisme de l’escena ha estat superat amb escreix. Jo espero que la primera actriu es recuperi, no li vull pas cap mal, però que no es precipiti; que es prengui el seu temps.

Comentaris

  • Contundent[Ofensiu]
    Montseblanc | 29-03-2019

    Doncs sí, confesso que a mi m’agraden Bukowski i el Pedro Juan Gutiérrez i sóc partidària de que cadascú expressi el que vulgui com ho vulgui fer. Sigui cinema, teatre, literatura o els simples actes de la vida quotidiana. Estem arribant a un punt en que tot ofèn, a uns o altres, i al final venen ganes de tancar-se a casa.
    Està molt bé el teu relat, el plantejament, com dibuixes tota l’escena i el final, que és divertit i fins i tot excitant (ja sé que sóc simple en aquest sentit, però què hi farem si quan he llegit “exigu” m’ha vingut escalforeta). Potser, per fer el relat una miqueta més políticament correcte, l’home protagonista no hauria d’interpretar que un simple tanga platejat és una invitació a una penetració real. Potser caldria afegir-hi un somriure de l’actriu, una picada d’ullet, un “sí” que només l’actor pot escoltar...
    Suposo que ja t’imaginaves que aquest mes no et seleccionarien ;). Jo ja he deixat el concurs. Ho sé, sóc una ovella esgarriada.

  • Angúnia [Ofensiu]
    Naiade | 25-03-2019

    El títol ja ho diu tot
    Bon relat, Ben portat. T'has sabut posar a la pell de l'actor amb mestria. A pesar de la temàtica, li saps donar un final original.

  • Relatar[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 21-03-2019

    Un dels avantatges que tenim els que ens atrevim a escriure és que ho podem fer del tema que vulguem, per cruel i/o malvada que pugui ser una història, perquè només som purs relators i és clar, a la vida real també hi ha fets cruels i malvats. Penso que el mateix passa amb els actors: representen un paper i l'han de procurar fer el millor que els sigui possible, encara que no comparteixin la moral del personatge.

    A mi el relat m'ha agradat tal com l'has enfocat, amb tots els detalls gairebé visuals que sempre hi incorpores, i també l'espurna d'humor final que fa que la imatge sigui menys crua, menys incòmode, tot i el drama per la misèria humana.

    Et segueixo llegint sovint, a tu i a d'altres relataires i em segueix encantant el que llegeixo, tot i que em costa molt trobar els moments per comentar.

  • Provocador[Ofensiu]
    kefas | 18-03-2019


    Tot i la impecable factura del relat, que suggereix que en l’ànim de l'autor la forma prepondera sobre el fons, en el temps de ME TOO és agosarat plantejar aquest mètode d’ascens per a principiants, encara que sigui la fembra qui el proposi. I em sorprèn que aquesta gosadia només hagi cridat l’atenció d’una lectora, que s’ha expressat amb una tímida queixa. Deixo per als sociòlegs les conclusions que, sobre la composició lectora de RC, se'n poden extreure d'aquesta dada. Potser hi ha una proporció d'admiradors de Bukowski superior a la mitjana.

  • E. VILADOMS | 17-03-2019

    Uiiiiiiii aquest tema! Ara el relat és molt bo.
    Fins al mes-relat vinent!

  • Chapeau[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 15-03-2019 | Valoració: 10

    Descrius molt be l’ escena i la violació. Jo sempre m’ he preguntat quan de real o fals hi ha en les escenes cinematogràfiques , crec que a força d’ assajar surt real, ara quan em vaig enterar que al Ultimo Tango. a la pobre Maria Sneider VS ser quasi real em vaig esgarrifar. Un bonic relat com tots els teus

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: