Havia una vegada....

Un relat de: Joan G. Pons
Havia una vegada un pare que... (anècdota)

En Pau, pare de família, era un reconegut comunicador i animador.

Realitzava CURSOS meritosos sobre Expressió i Transmissió. Tenia traça i habilitats participatives.

Una matinada (per algunes persones , les matinades són suggeridores) sent l’inspiració d’organitzar un CURS de COMUNICACIÓ per als seus 5 fills. 2 noies i 3 nois.

Cercar un lloc adient, cedit graciosament per una de les Associacions on ell col•labora i fer la convocatòria.

Dia D. Hora H. Sala buida.
Altre Dia D. Hora H. Sala buida.
Altre Dia D. Hora H. Sala buida.

En Pau, marxa de cada Sala buida. Dia i Hora, li semblaven adequats.
La Sala i quelcom més, tanca portes.
En Pau torna a casa.

Truca als seus fills..... Després de les tres convocatòries... Possibles participants al Curs.

Respostes:

• No he pogut, pare.
• No m’he enrecordat !
• Era avui ?
• Pare... què ens vols dir ?

En Pau fa una anàlisi:

Situació...... Sala buida per tres vegades.
Respostes dels teòrics participants...

Decideix... li provoca una iniciativa.

 Convocar de nou als seus cinc fills a una Reunió, a casa seva, on ells són els conferenciants i en Pau, el pare, és l’alumne-assistent.

Un èxit. Tots els “conferenciants” van assistir, participar, van dir la seva... i l’assistent, en Pau, també.

El Butlletí privat de l’Associació, de la sala buida, ho va anunciar i explicar com una trobada familiar.

En Pau.... tot reflexionant..... rumiava.... potser sí !!!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer